dilluns, de maig 29, 2006

Volem més que aquest Estatut.



En uns dies com els que estem vivint, on hi ha territoris que aconsegueixen la llibertat, després de molt patiment, moltes morts i finalment tenen un desenllaç, que a mi i a molts altres ciutadans ens agradaria per la nostra nació i per totes aquells pobles que tenen les mateixes reivindicacions, que és tindré sobirania per viure lliurament i amb representació internacional pròpia; i d’altres que també estaven en un conflicte armat i poc democràtic, però per la remo que es pot apreciar, sembla que es podria anar per bon camí; Catalunya es veu en un procés de devaluació nacional, amb un Estatut pactat a la Moncloa, per dos personatges i una sèrie de partits amb un principi comú que és l’interès d’aconseguir el poder, a qualsevol preu; ja que després ja se’l cobraran.


A diferència de Montenegro, que va celebrar un Referèndum per decidir el seu futur, i que finalment han aconseguit la seva llibertar com a poble independent; la nostra nació tindrà una consulta a la societat civil sobre si volem un text que no reconeix com el que som i serem, i a més un finançament insuficient per avançar de forma progressiva cap un país que pugues desenvolupar totes les seves competències, aconseguint un bon model del benestar, que satisfés les necessitats de la població. Però tot el que anomenat, resta en un projecte que se li ha tret tota mena de importància i només ha quedat un únic partit que pensa i defensa el bon treball, que va fer el màxim òrgan de representació dels catalans. I ara ens demanen que votem a favor d’aquest engany, que segurament tindrà més retallades i a comparació d’altres reformes estatutàries, la nostra serà de les menys ambicioses. Hem de pensar que el procés de diàleg i de pau basc, no serà sense cap contrapartida; ja que el cap de l’executiu espanyol, farà el que sigui per què el terrorisme cessi definitivament i ficar-se aquesta medalla. A més un finançament millor no el podran aconseguir, per què ja el tenen, però el reconeixement com a nació i la possible representació dintre de la Unió Europea per defensar els seus interessos, serien molts possibles.


En definitiva, els catalans hem de manifestar que ja n’hi ha prou d’acceptar mitges tintes, ara hem de dir NO per què Catalunya mereix més, i si no ens podem entendre amb els polítics que creien una Espanya més plural, i que vist el resultat era més mentida que veritat; ja sabem quina és la solució, que és la mateixa que han exercit els ciutadans de Montenegro i que tants pobles volem i aconseguirem, i es diu INDEPENDÈNCIA.



Carles Caparrós, portaveu de les JERC de Reus.

dissabte, de maig 27, 2006

Anem a buscar el bus.




Llegeixo a la premsa que 13 municipis del Camp no tenen cap mena de transport públic. També llegeixo un seguit de dades d’un estudi que demostra la greu situació de les comarques del Camp i d’altres indrets del país pel que fa al transport públic.


Aquests són els municipis en que MAI hi arriba un bus o un tren de servei públic, però n’hi ha moltíssims més (la majoria) on potser n’hi arriba 1 o 2 a la setmana, o amb sort, 1 o 2 al dia. Ja em direu qui es pot permetre no agafar el cotxe en aquestes condicions.


Les empreses i els responsables del transport públic argumenten la no rendibilitat d’ampliar aquests serveis. MENTIDA! Tal i com estan definits ara, evidentment, no ho són de rendibles, però augmentant moltíssim les freqüències, la qualitat i rapidesa del transport, racionalitzant les rutes, plantejant un sistema pràctic per a que la gent sàpiga els recorreguts i horaris en tot moment sense haver de buscar el número de telèfon de l’empresa, o haver de fer una recerca per a saber si a tal municipi s’hi pot arribar amb transport públic i com (a vegades arriba a ser una recerca digna dels millors agents secrets). Sovint, fins i tot costa descobrir el recorregut que fa o, on es pot agafar o on ens deixarà. Fins i tot sembla que l’objectiu principal de les empreses que exploten aquest servei sigui aconseguir fer una fallida com més aviat millor, en comptes de millorar cada dia i augmentar clients (o passatgers).


Sembla que aquesta tardor tindrem una primera prova de la integració tarifària al Camp, amb el servei urbà de Reus i Tarragona i l’interurbà entre les dues capitals. Perfecte! Quants anys fa que l’esperem?


I, si ho comparem amb el servei dels voltants de Barcelona.... sense comentaris. Després, alguns s’omplen la boca de transport públic, ús de la bicicleta, etc... com l’hem d’usar si no hi ha carrils per a la bici? Si no hi ha transport? Potser és que aquesta gent (de debò) no ha sortit mai d’allà on arriba el metro, els ferrocarrils catalans o les rodalies de RENFE.


Recentment, des del Consell Social de la universitat varem encarregar un estudi sobre l’accés i mobilitat als campus de la URV. En aquest estudi sortiren coses que fa ja anys que anem denunciant des de diferents àmbits. Ara toca, i em consta que algunes coses s’estan fent, que des de l’equip rectoral de la URV es defensin aquests plantejaments allà on toqui. A veure si ens en sortim. Igualment, des del Govern s’estan realitzant diverses accions en compliment del Pacte del Tinell, ja era hora!


A tall d’anècdota, fa poc vaig tenir la sort de viure uns mesos a Nicaragua. Aquella és una societat totalment desorganitzada, amb uns serveis públics patètics, si és que hi són, amb una xarxa de carreteres pràcticament inexistent i que per a arribar a la majoria d’indrets s’ha de fer per pistes forestals. Doncs, us en faríeu creus, la xarxa d’autobusos de servei públic arriba a tot arreu, fins al poblet més amagat al bosc i amb una freqüència que ja voldrien moltes ciutats de Catalunya, llàstima que els autobusos siguin de tercera mà i que de tant en tant s’espatllin.


En resum: en servei públic encara ens comparem amb països del tercer món i no amb països europeus.

Gerard Baiget i Dolcet

Representant dels estudiants de la URV en diferents organismes.

Militant d’Esquerra i de les JERC de Reus.

divendres, de maig 26, 2006

Ho va dir el Senyor Mas.




Molts polítics van als programes de ràdio valents, perquè saben que el seu discurs se l’emportarà el vent i que al cap d’uns mesos ningú se’n recordarà, però això ara ja no és així i aquí transcric literalment part del discurs del Senyor Mas abans del famós pacte amb en ZP en un programa de l’Antoni Bassas.


Primera perla:

Catalunya i les forces polítiques catalanes si realment volen sortir d’aquesta negociació amb la cara alta i amb els deures fets necessiten tenir clar que hi ha coses que no es poden cedir perquè a vegades és millor no cedir i quedar-nos com estem i buscar altres vies per millorar que no pas claudicar en una negociació que si claudiquem ens penjarem una hipoteca a sobre del país que difícilment la podrem pagar.” Té raó, no podem dir SÍ i hipotecar el nostre futur.

Segona estrofa:

"Si es treu nació de l’articulat i es posa al preàmbul es pot votar si a l’estatut? Què hi diu Mas? Que no. És irrenunciable si en aquest moment tenim un estatut que fa 26 anys que el tenim i estem apostant per un altre que probablement durarà uns altres 25 o 26 anys i ens quedem exactament igual com estàvem o fins i tot en alguns sentits una mica pitjor segons quina expressió s’hi posi, per què l’estem fent aleshores l’estatut, ens estem autoenganyant, estem fent trampes al solitari.” El terme nació surt al preàmbul disfressat d’una manera que insulta el poble català.

Tercer, el finançament:

Després n’hi ha una altra que és fonamental que és el finançament i no acceptava el 50% de la recaptació dels impostos que els oferia en Manuel Chávez,. President d’Andalusia. Ara en canvi, diu que ha aconseguit un gran finançament.

Quart, la valentia perduda:

“A proposta meva es refrenda aquesta opció de que si les coses no van bé estem disposats a dir que no. Sortim de la reunió, on la majoria dels partits catalans diem el mateix, poques hores després el partit del Senyor Maragall fa marxa enrera en el tema de l’Agència Tributaria. Vostè creu que això és seriós? Vostè creu que això és estar a l’alçada de les circumstàncies? Doncs no.” On para ara l’Agència tributària?

Cinquè, l’Amenaça Fantasma:

Nosaltres sempre hem dit des de CiU que primer per negociar bé s’ha d’estar disposat a retirar el projecte i a dir que no perquè sinó estàs absolutament entregat al teu interlocutor, et prenen la mida i a partir d’aquí no hi ha res a negociar perquè et colen tots els gols. Per tant hem d’estar disposats a dir que no, i nosaltres ho estem.Encara són a temps de fer-ho.

Sisè, en això sí que estem d’acord:

Si això acaba amb un sí, amb totes les renúncies del món sé qui hi perd i qui hi perd som nosaltres, com a poble, com a país, hi perd Catalunya.”

Per tot això i molt més, el senyor Mas demanava a tots els Catalans que s’estimin Catalunya que votin no el pròxim 18 de juny, no sé quins interessos ocults li fan dir el contrari ara, però com molt bé deia qui hi perd som nosaltres com a poble, hi perd Catalunya.


Carles Serralta i Pellisé, militant de les JERC de Reus.

NOTA: Tot el text entre cometes i cursiva està tret d’Una entrevista feta pel Senyor Artur Mas en un Matí de Catalunya Ràdio.

Benvinguts!



Benvinguts al bloc de les JERC del Camp, JIC (Jovent Independentista del Camp). En aquest bloc hi trobareu noticies sobre la nostra organització i articles d’opinió escrits per aquelles i aquells que formem part de les JERC al Camp.

En aquest espai d’opinió podreu comentar els escrits que hi posem, votar a les enquestes o accedir als blocs personals de diferents membres de les JERC o d’altres organitzacions.

Així doncs, esperem que participeu en aquest espai i que en gaudiu.