dilluns, d’agost 21, 2006

De Valls al Parlament!


S’apropa ja l’1 de novembre, el dia triat per Pasqual Maragall per a les noves eleccions al Parlament del Principat de Catalunya, i les JERC del Camp ja em triat qui serà la nostra representant a les llistes d’Esquerra en representació de les JERC del Camp, la vallenca i Secretaria d’Organització i Finances de les JERC del Camp, Núria Gavarró.

Escollida per la regional del Camp i ratificada al darrer Consell Nacional de les JERC, la vallenca de 24 anys, però nascuda a la Riba (Alt Camp), va entrar a militar a Esquerra i a les JERC l’any 2004. És secretària d’Organització de les JERC de l’Alt Camp i secretària d’Organització i Finances de les JERC a la Federació Regional del Camp. També éss membre de l’executiva local d’Esquerra a Valls com a secretària de la Dona i de l’executiva comarcal d’Esquerra de l’Alt Camp, com a secretària de Política Social.

Tanmateix, és llicenciada en Història per la Universitat Rovira i Virgili (2000-2004), té Màster en Gestió i Difusió de Fonts Arxivístiques i Documentals (2004-2006) i el títol del Curs d’Aptituds Pedagògiques, cursat a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (2003-2004). Actualment treballa com a documentalista a la Fundació Caixa Tarragona i és membre de la Junta de l’Associació de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i sotsdirectora de la revista que edita.

La candidata de les JERC estarà en la setena posició a la llista d’Esquerra per a la província de Tarragona. Ara doncs, és el moment d’anar preparant la campanya electoral i els diferents actes per tal de fer arribar el missatge de l’esquerra nacional a la ciutadania en general i als joves en concret, doncs nosaltres som el futur, però també el present, i això la gent que formem les JERC ho tenim molt en ment.

dilluns, d’agost 14, 2006

Les comarques també existeixen!




Un altre estiu i es torna a repetir el mateix problema de cada any, les infraestructures del Camp és queden petites i és col·lapsen totes al mínim accident. Les comarques del Camp, segona àrea metropolitana en importància del Principat, són un dels motors econòmics més important del Principat tant pel turisme com per l’industria, i en canvi no s’inverteix el que caldria en infraestructures.


Estem en època estival, i els hotels de la Costa Daurada tornen a estar plens de turistes i les carreteres estan al límit de la seva capacitat, els embussos son constants, els trens no donen l’abast i l’aeroport de Reus s’està quedant petit per moments. Des del Govern de la Generalitat s’hauria d’estudiar més la realitat econòmica del Camp, totes les seves infraestructures i fer-hi una inversió considerable. En cas contrari, pot ser que ens ofeguem i la manca d’infraestructures faci caure l’economia de la regió de forma considerable. El tercer carril de l’autopista AP7, la millora del transport públic que millori la comunicació entre les principals poblacions del Camp,i la inversió en altres vies molt importants de la regió com la carretera de Reus a Montblanc, (qualificada com a punt negre pel Servei Català del Trànsit) han de ser una prioritat pel Govern de la Generalitat.


Les grans inversions recauen molt sovint a l’àrea metropolitana de Barcelona, i quan un parla amb gent que hi viu en aquella zona, sembla ser que no hi hagi vida fora de la capital catalana. Aquesta política s’ha de canviar, no pot ser que les comarques estiguem tant oblidades i ja no només la regió del Camp, ni han d’altres regions que estan en una pitjor situació com poden ser les Terres de l’Ebre i l’alt Pirineu. Barcelona es la capital de Catalunya, i les comarques no serien el que són sinó fos per Barcelona, però Barcelona no seria el que fos sinó tingués el suport i el treball de totes les comarques del principat.


Malauradament l’estatut retallat ens continua lligant a Madrid de manera que són part responsable (i per partida doble) del dèficit d’infraestructures de la nostra regió. A més de la manca d’inversió des del govern de l’Estat no s’han donat solució als problemes estructurals de dèficit fiscal de Catalunya anihilant part de la capacitat inversora en el nostre benestar.


Per això esperem, ara que s’acosten eleccions, que el pròxim govern tingui el color que tingui pensi molt més quan faci els pressupostos d’infraestructures en tot el principat perquè sinó les regions poden perdre pes econòmic. Tanmateix caldrà seguir treballant per acabar amb el dèficit fiscal i l’oblit del govern central envers les infraestructures necessàries a casa nostra. I ara per ara, i després del resultat de la retallada estatutària aquest camí només condueix cap a la independència,



Jordi Rofes i Mateu
Militant de les JERC de Reus

divendres, d’agost 11, 2006

No són més que engrunes.


Ahir en Maragall va tornar a fer de les seves i l’ha dita més que grossa, quan ha afirmat que amb l’aplicació del nou Estatut, que per cert entra en vigor a partir d’avui mateix, es deixa per a l'Estat espanyol un paper "pràcticament residual" al Principat. Lluny del significat de les seves paraules i del que ell busqués fent aquest tipus de declaracions, la meva ment es va posar a pensar amb la quantitat de mentides que se’ns vol imposar sense cap tipus de remordiment, jugant amb el nostre futur com a poble, amb paraules que són paper mullat, però també jugant amb el nostre avenir com a persones.

Al nostre president m’agradaria preguntar-li tantes coses que segurament acabaríem en una discussió sense sortida. Està clar que no tenim la mateixa visió de Catalunya, del que ha de ser el nostre país i de cap a on hem de caminar. Dóna la sensació que amb aquest Estatut ja haguem conclòs un llarg periple que tot just, precisament, acabem d’iniciar. I està clar que no serà gens fàcil. De moment amb aquest Estatut no es crema cap etapa en el procés de construcció nacional, simplement, si se’n pot dir així, se n’inicia, tímidament una, que haurem de veure cap a on tendirà. El que està clar és que les necessitats d’autogovern del nostre país encara no s’han solucionat.

Si Catalunya és una de les nacions europees sense estat amb més autogovern, tal com diu Maragall, què en podem dir del concert econòmic basc? I de la capacitat que tenen els escocesos de tenir representació directa a la Unió Europea? I de les seleccions esportives d’Irlanda del Nord que poden competir oficialment a nivell internacional? Tots els exemples anteriors tenen una característica en comú: també són nacions europees sense estat, com Catalunya. I ara ve la pregunta, pot gaudir Catalunya de tot plegat?

A més avui llegeixo al diari que els catalans dediquen gairebé el 35% de la seva renda per la compra d’un habitatge, un percentatge que duplica el que existeix a Extremadura, quan allí s’hi destina tan sols el 18,6% de la seva renda. Tot plegat contradiu les paraules de Maragall. Si presumim de ser un país amb capacitat d’autogovern, un país normalitzat on els seus habitants, al cap i a la fi, tinguin una bona qualitat de vida, comencem per assegurar-los un accés a l’habitatge de forma digna. Mai podrem ser un país nacionalment lliure si no comencem per ser un país socialment just, i això, companys i companyes, està en una capacitat d’autogovern que ens pugui garantir tot plegat. A partir d’això jutgeu quina és la situació real en el govern de Catalunya. No són més que engrunes.



Núria Gavarró i Rodríguez

Candidata de les JERC del Camp al Parlament de Catalunya i

Secretària d’organització i finances de les JERC del Camp