dimarts, de novembre 28, 2006

Gent de CiU, reflexioneu.



Portem uns dies, des de el moment que van acabar les eleccions, que CiU no para de carregar una i altra vegada contra el tripartit. Se’ls hi hauria de recordar que la Generalitat no es propietat de cap partit per més temps que un s’hi hagi passat.

La gent de CiU hauria de començar a reflexionar quin es el motiu perquè s’hagi quedat sol sense poder pactar amb cap altre. Primer van intentar fer una sociovergència (el pacte que volia la immensa majoria de gent de l’Estat espanyol i l’alta burgesia catalana) i Montilla, conscient de que podria ser la tomba del PSC va declinar aquesta opció.

Més tard, el Sr. Mas en veure que no podia pactar amb el PSC va anar a buscar el segon plat es a dir la gent d’esquerra, CiU sempre s’ha pensat que la gent d’esquerra es com aquell germà petit que podia fer el que volguessin amb ells i que sempre li diríem si a tot. Però aquest germà petit s’ha fet gran i ja no hi ha ningú que decideix per ell i esquerra va optar per tornar a reeditar el tripartit ara anomenat Entesa.

Ho va fer per diverses raons entre d’altres per no partir Catalunya entre nacionalistes catalans i espanyols, cosa molt perillosa, també va triar tripartit perquè no era possible aplicar polítiques socials pactant amb CiU ja que per aquests les polítiques socials brillen per la seva absència.

Amb tot això se li hauria d’afegir el plantejament que CiU va fer de les eleccions que era el següent: o CiU o tripartit, una campanya dura, ratllant el límit del que és moralment acceptable com per exemple el famós DVD que van fer o insistir dia si i dia també en l’origen del candidat socialista que al no ser nascut al Principat creien que no hauria de ser president del país, d’això últim se’n diu racisme!.

I el poble català va parlar i va parlar clar i català, va triar l’Entesa. Ara la gent de l’Entesa té molta més experiència, i també són conscients que no tindran cap altra oportunitat i que no poden fallar, ara toca fer-ho bé. L’objectiu d’Esquerra és molt clar, és tenir un país socialment més just i nacionalment més lliure!!



Jordi Rofes i Mateu
Militant de les JERC de Reus


divendres, de novembre 17, 2006

"Libertad, Libertad!"


No hi ha llibertat a Catalunya? Per les consignes que clamaven els militants de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía la nit de Tots Sants sembla que no. Per ells, en paraules del seu líder, l'Albert Rivera, a Catalunya, entre altres coses, se sanciona els establiments que no retolen en català i es nega el dret dels pares i les mares que els seus fills tinguin un ensenyament en castellà. Són paraules molt gruixudes i, el que és pitjor, molt perilloses, perquè, com s'ha dit, una mentida repetida cent vegades acaba sent una veritat. Anem a pams, però.

A Catalunya se sanciona per no retolar en català? No. Per desgràcia, no. Així de clar. L'administració no fa la feina que li pertoca. En efecte, malgrat ser la llengua pròpia i cooficial d'acord amb la Constitució i l'antic i nou Estatut; malgrat que aquestes dues normes exigeixen als poders públics una política activa per equiparar-lo al castellà; malgrat que al Principat ja és una llengua d'ús minoritari, els catalanoparlants contínuament són discriminats en els seus drets lingüístics, sent, a la pràctica, ciutadans espanyols de segona. A molts establiments de roba, d'oci, de restauració no es retola, ni s'anuncia en català i, el que és pitjor, comença a ser inquietant que molt del personal que hi treballa no l'entengui. Més desesperant és la situació que es viu als jutjats o a les comissaries, on s'incompleix l'obligació legal dels funcionaris d'entendre (i atendre) en qualsevulla de les llengües cooficials. Això sense parlar de les agressions i amenaces periòdiques, que no surten mai als mitjans, que es donen a mans de grupuscles d'extrema dreta a persones de parla catalana (hi ha un racisme anticatalà preocupant).


Pel que fa a l'educació, el dret dels pares que els seus fills tinguin l'ensenyament en castellà no existeix com a tal. La Constitució proclama, pensant en les creences religioses o ètiques, el dret dels pares que els seus fills rebin una educació d'acord amb els seus valors morals, no d'acord amb la seva llengua. Això és important assenyalar-ho perquè el Tribunal Constitucional (espanyol) en totes les seves sentències, referents a les lleis de normalització lingüística que hi han anat havent, deixa ben clar que el que mana la llei és que la canalla quan acabi l'ensenyament obligatori domini el català i el castellà.


Per això, el model d'immersió lingüística catalana és plenament constitucional, perquè simplement és l'únic mitjà possible que hi ha per tal que els nens i les nenes de Catalunya dominin en sortir de l'etapa educativa les dues llengües, ja que el català es troba en una situació clara de desigualtat (mitjans de comunicació majoritàriament en castellà, barris sencers castellanoparlants, la major part del cinema i la música en castellà o anglès, etc.). Això no ho diem les JERC. Ho diu el Tribunal Constitucional.


En fi, l'exestudiant de la Ramon Llull, l'Albert Rivera, fa poc va defensar el model educatiu basc. Bé, ell vol viure en una societat dividida per la llengua i pels sentiments. La gent amb seny no volem viure en una Irlanda del Nord.



Joan Blas i Sans
Militant de les JERC de Tarragona




divendres, de novembre 03, 2006

Porrot egin dute.

Aleshores de clar i català, clar i basc, perquè veurem a partir d’ara la política catalana, amb cert gust a txakoli. I que vol dir “Porrot egin dute”? Doncs que han fracassat, m’explico:


Convergència i Unió

Porten 3 anys fent una política d’oposició a l’estil PP del Congrés dels Diputats, enviant els seus joves (vegis Madí...) a l’escola de formació conservadora FAES, insultant Esquerra pel fet de ser independentistes, fent DVDs contra el tripartit, satanitzant el sobiranisme i dient que Carod no seria un bon cangur perquè a la mínima estaria parlant amb el lladre de la cantonada ha tingut el seu resultat: 2 escons més. Tanta sang al riu per dos diputats.

Sens dubte l’hòstia ha estat forta a Ca Convergent. Artur Mas va dir a RAC1 que esperava treure 56 escons, i al final n’han tret 48. De prepotents i xulesc se’ls podria tractar, ja semblen el típic “macho ibérico”, lliga 1 i conta 3. I parlant de lligar, qui voldrà fer President a Mas després de la guerra bruta dels regionalistes cap a les altres formacions?


Partido Socialista Obrero Español – Federación Catalana

Van enterrar políticament a Maragall, han quedat sotmesos a la voluntat dels socialistes de Madrid, van carregar-se el Tripartit i l’efecte Montilla ha quedat en res. Una cosa que jo deia ha estat certa: la gent que vota al PSOE a Catalunya a les eleccions espanyoles, en unes eleccions catalanes, per molt pedigrí espanyol que tingui el candidat del PSOE-FC, no aniran a votar, les eleccions de Catalunya és una cosa i les de l’Estat espanyol una altra.

Una nit electoral més, al Quarter General dels socialistes de Catalunya el cava tenia un gust amarg. Montilla al final a fet bo a Maragall, i no només en els resultats finals: 37 escons, Montilla 5 escons menys que Maragall, 37 diputats amb hòstia inclosa a Barcelona. L’intent de culpar a Esquerra del fracàs del Tripartit ha fallat. Però com diem els independentistes, aquest era un fracàs planejat per Zapatero i Mas la mateixa nit que van trair la voluntat catalana del 30 de setembre del 2005. Montilla, tu vas utilitzar a Maragall, però en Zapatero i en Mas tan utilitzat a tu... tal faràs, tal trobaràs.


Per avui prou, aquesta setmana faré l’anàlisi profund dels resultats d’Esquerra... però, a que ve el títol en basc d’aquest post? Amb l’entrada de CiUtads... perdo...Lapsus lingue... l’entrada del Partit de la Ciutadania, una Esquerra que ha aguantat el cop, un partit socialista espanyolitzat i una Convergència que mira més a Madrid que no pas a Barcelona, s’inicia, crec jo, la basquitització de la política catalana, però sense violència. I tot això de que ha servit? Miraré de contestar-ho al proper post.



Jordi Molinera Poblet

Secretari d'Imatge i Comunicació de les JERC del Camp