divendres, de novembre 17, 2006

"Libertad, Libertad!"


No hi ha llibertat a Catalunya? Per les consignes que clamaven els militants de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía la nit de Tots Sants sembla que no. Per ells, en paraules del seu líder, l'Albert Rivera, a Catalunya, entre altres coses, se sanciona els establiments que no retolen en català i es nega el dret dels pares i les mares que els seus fills tinguin un ensenyament en castellà. Són paraules molt gruixudes i, el que és pitjor, molt perilloses, perquè, com s'ha dit, una mentida repetida cent vegades acaba sent una veritat. Anem a pams, però.

A Catalunya se sanciona per no retolar en català? No. Per desgràcia, no. Així de clar. L'administració no fa la feina que li pertoca. En efecte, malgrat ser la llengua pròpia i cooficial d'acord amb la Constitució i l'antic i nou Estatut; malgrat que aquestes dues normes exigeixen als poders públics una política activa per equiparar-lo al castellà; malgrat que al Principat ja és una llengua d'ús minoritari, els catalanoparlants contínuament són discriminats en els seus drets lingüístics, sent, a la pràctica, ciutadans espanyols de segona. A molts establiments de roba, d'oci, de restauració no es retola, ni s'anuncia en català i, el que és pitjor, comença a ser inquietant que molt del personal que hi treballa no l'entengui. Més desesperant és la situació que es viu als jutjats o a les comissaries, on s'incompleix l'obligació legal dels funcionaris d'entendre (i atendre) en qualsevulla de les llengües cooficials. Això sense parlar de les agressions i amenaces periòdiques, que no surten mai als mitjans, que es donen a mans de grupuscles d'extrema dreta a persones de parla catalana (hi ha un racisme anticatalà preocupant).


Pel que fa a l'educació, el dret dels pares que els seus fills tinguin l'ensenyament en castellà no existeix com a tal. La Constitució proclama, pensant en les creences religioses o ètiques, el dret dels pares que els seus fills rebin una educació d'acord amb els seus valors morals, no d'acord amb la seva llengua. Això és important assenyalar-ho perquè el Tribunal Constitucional (espanyol) en totes les seves sentències, referents a les lleis de normalització lingüística que hi han anat havent, deixa ben clar que el que mana la llei és que la canalla quan acabi l'ensenyament obligatori domini el català i el castellà.


Per això, el model d'immersió lingüística catalana és plenament constitucional, perquè simplement és l'únic mitjà possible que hi ha per tal que els nens i les nenes de Catalunya dominin en sortir de l'etapa educativa les dues llengües, ja que el català es troba en una situació clara de desigualtat (mitjans de comunicació majoritàriament en castellà, barris sencers castellanoparlants, la major part del cinema i la música en castellà o anglès, etc.). Això no ho diem les JERC. Ho diu el Tribunal Constitucional.


En fi, l'exestudiant de la Ramon Llull, l'Albert Rivera, fa poc va defensar el model educatiu basc. Bé, ell vol viure en una societat dividida per la llengua i pels sentiments. La gent amb seny no volem viure en una Irlanda del Nord.



Joan Blas i Sans
Militant de les JERC de Tarragona