Jovent Independentista del Camp

Cap a la llibertat!

2006-12-10T13:42:00.000+01:00

S’ha fet ja el tret de sortida per les eleccions municipals del pròxim mes de maig.

Esquerra arribarà més forta que mai en aquestes noves eleccions. En aquestes últimes del parlament el mes optimista ens pronosticava 19 diputats i finalment n’hem tret 21 però amb un valor afegit, i es que el militant i simpatitzant d’esquerra sap que el vot ens l’hem guanyat un a un amb xerrades i conversant amb la gent. La fórmula d’esquerra t’escolta ha funcionat i em pogut tombar totes les enquestes que auguraven el gran desastre per ERC.

Ara la gent es prepara per l’assalt massiu de regidors i alcaldes als municipis d’arreu dels Països Catalans on hi presentarem més de 700 llistes i tot indica que traurem els millors resultats d’esquerra des de la recuperació de la democràcia.

Ara és hora d’arremangar-se, ara toca treballar aquest mig any que queda i una prova molt palpable de l’il·lusió que te el militant d’esquerra es les més de 600 persones que van anar a l’ultima escola de formació a la ciutat del repòs on es va explicar com fer una bona campanya electoral i dels mitjans dels que disposem.

Per aconseguir la llibertat del nostre país s’ha de començar per baix de tot i s’han de tenir representants a totes les viles, pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans, i aconseguir escampar aquesta remor que se sent, que cada cop som més encara que alguns no els agradi. Així doncs, us engresco i animo a tots els militants a fer una bona campanya electoral que segur que amb una bona feina sortiran uns bons resultats i a tots aquells simpatitzants que heu entrat en aquest bloc i us agradaria fer alguna cosa doncs no ho dubteu, aneu a la secció local, o casal d’esquerra del vostre poble o ciutat i afegeix-t’hi, entre tots el proper mes de maig farem una passa més cap a la llibertat!!!

Jordi Rofes i Mateu
Militant de les JERC de Reus

Un poble en moviment!

2006-12-05T23:47:00.000+01:00

Un cop més l´Ajuntament de Salou i la regidoria de Cultura ens ha decepcionat. Fa uns dies vaig rebre a la bústia de casa la nova programació del TAS i la sorpresa em va arribar nomès veure que la majoria dels actes que es realitzen són en castellà amb l´execpció, és clar, dels espectacles infantils. De nou ens trobem que la llengua catalana pateix una clara discriminació; però fins quan haurem d´aguantar aquesta situació?

Un clar exemple n´és el grup teatral Dagoll Dagom, que tot i ser un referent teatral de la cultura del nostre país, no entenem el fet de què per una vegada que ve a Salou, faci el seu espectacle en castellà, ja que totes les seves actuacions arreu dels Països Catalans han sigut sempre en llengua catalana. I és en aquest fet on mostrem el nostre rebuig. Cal dir també que les obres d´adults són en castellà i, en canvi, les obres dels més menuts són en català. Però la jovent ens preguntem: perquè hi ha aquesta distinció? Quin problema hi ha? Potser es troba en què a la gent gran li fa vergonya adaptar-se a la nostra cultura o simplement l´Ajuntament no ha tingut mai la molèstia d´oferir espectacles en català. A més d´això, també volem fer referència al fet de què la jovent no ens senitm representats. Us preguntareu..perquè? Doncs perquè no hi ha cap activitat per a a nosaltres, totes les que hi ha són per a adults o per a nens petits a partir dels 3 anys. I clar, un noi de 14 o de 18 anys no anirà a veure la Sarsuela per molt bé que estigui. Bé, tan sols demanem que se´ns tingui més en compte perquè també vivim a Salou i tenim el dret de gaudir del teatre en la nostra llengua, el català.

D´altra banda, però seguint el fil cultural, reivindiquem des de la jovent independentista que això no nomès passa en l´àmbit teatral, sinò també en les festes. Durant molts anys s´han celebrat numerosos actes festius amb concerts i activitats d´estiu i d´hivern . Però tornem al mateix problema de sempre. I la jovent què? A més de les activitats del casal jove que són molt interessants, fa falta que en els concerts hi hagi una participació de grups catalans. Ens sembla molt bé que vinguin cantants de parla castellana perquè també creen ambient festiu per a tots aquells que els hi agrada, però tot i això, creiem que si vinguèssin grups dels Països Catalans, Salou continuaria tenint el sentiment catalanista que tant l´identifica.

En conclusió, des de la jovent independentista defensem la llibertat d´ús de la llengua catalana axí com també el respecte a la seva cultura i esperem que L´ajuntament de Salou i concretament la regidoria de Cultura també ho pensi. Com que la jovent mai ens rendim, seguirem fent ressò a aquestes propostes.

Natàlia Armengol

Militant de les JERC de Reus

Gent de CiU, reflexioneu.

2006-11-28T00:09:00.000+01:00

Portem uns dies, des de el moment que van acabar les eleccions, que CiU no para de carregar una i altra vegada contra el tripartit. Se’ls hi hauria de recordar que la Generalitat no es propietat de cap partit per més temps que un s’hi hagi passat.

La gent de CiU hauria de començar a reflexionar quin es el motiu perquè s’hagi quedat sol sense poder pactar amb cap altre. Primer van intentar fer una sociovergència (el pacte que volia la immensa majoria de gent de l’Estat espanyol i l’alta burgesia catalana) i Montilla, conscient de que podria ser la tomba del PSC va declinar aquesta opció.

Més tard, el Sr. Mas en veure que no podia pactar amb el PSC va anar a buscar el segon plat es a dir la gent d’esquerra, CiU sempre s’ha pensat que la gent d’esquerra es com aquell germà petit que podia fer el que volguessin amb ells i que sempre li diríem si a tot. Però aquest germà petit s’ha fet gran i ja no hi ha ningú que decideix per ell i esquerra va optar per tornar a reeditar el tripartit ara anomenat Entesa.

Ho va fer per diverses raons entre d’altres per no partir Catalunya entre nacionalistes catalans i espanyols, cosa molt perillosa, també va triar tripartit perquè no era possible aplicar polítiques socials pactant amb CiU ja que per aquests les polítiques socials brillen per la seva absència.

Amb tot això se li hauria d’afegir el plantejament que CiU va fer de les eleccions que era el següent: o CiU o tripartit, una campanya dura, ratllant el límit del que és moralment acceptable com per exemple el famós DVD que van fer o insistir dia si i dia també en l’origen del candidat socialista que al no ser nascut al Principat creien que no hauria de ser president del país, d’això últim se’n diu racisme!.

I el poble català va parlar i va parlar clar i català, va triar l’Entesa. Ara la gent de l’Entesa té molta més experiència, i també són conscients que no tindran cap altra oportunitat i que no poden fallar, ara toca fer-ho bé. L’objectiu d’Esquerra és molt clar, és tenir un país socialment més just i nacionalment més lliure!!

Jordi Rofes i Mateu
Militant de les JERC de Reus

"Libertad, Libertad!"

2006-11-17T16:16:00.000+01:00

No hi ha llibertat a Catalunya? Per les consignes que clamaven els militants de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía la nit de Tots Sants sembla que no. Per ells, en paraules del seu líder, l'Albert Rivera, a Catalunya, entre altres coses, se sanciona els establiments que no retolen en català i es nega el dret dels pares i les mares que els seus fills tinguin un ensenyament en castellà. Són paraules molt gruixudes i, el que és pitjor, molt perilloses, perquè, com s'ha dit, una mentida repetida cent vegades acaba sent una veritat. Anem a pams, però.

A Catalunya se sanciona per no retolar en català? No. Per desgràcia, no. Així de clar. L'administració no fa la feina que li pertoca. En efecte, malgrat ser la llengua pròpia i cooficial d'acord amb la Constitució i l'antic i nou Estatut; malgrat que aquestes dues normes exigeixen als poders públics una política activa per equiparar-lo al castellà; malgrat que al Principat ja és una llengua d'ús minoritari, els catalanoparlants contínuament són discriminats en els seus drets lingüístics, sent, a la pràctica, ciutadans espanyols de segona. A molts establiments de roba, d'oci, de restauració no es retola, ni s'anuncia en català i, el que és pitjor, comença a ser inquietant que molt del personal que hi treballa no l'entengui. Més desesperant és la situació que es viu als jutjats o a les comissaries, on s'incompleix l'obligació legal dels funcionaris d'entendre (i atendre) en qualsevulla de les llengües cooficials. Això sense parlar de les agressions i amenaces periòdiques, que no surten mai als mitjans, que es donen a mans de grupuscles d'extrema dreta a persones de parla catalana (hi ha un racisme anticatalà preocupant).

Pel que fa a l'educació, el dret dels pares que els seus fills tinguin l'ensenyament en castellà no existeix com a tal. La Constitució proclama, pensant en les creences religioses o ètiques, el dret dels pares que els seus fills rebin una educació d'acord amb els seus valors morals, no d'acord amb la seva llengua. Això és important assenyalar-ho perquè el Tribunal Constitucional (espanyol) en totes les seves sentències, referents a les lleis de normalització lingüística que hi han anat havent, deixa ben clar que el que mana la llei és que la canalla quan acabi l'ensenyament obligatori domini el català i el castellà.

Per això, el model d'immersió lingüística catalana és plenament constitucional, perquè simplement és l'únic mitjà possible que hi ha per tal que els nens i les nenes de Catalunya dominin en sortir de l'etapa educativa les dues llengües, ja que el català es troba en una situació clara de desigualtat (mitjans de comunicació majoritàriament en castellà, barris sencers castellanoparlants, la major part del cinema i la música en castellà o anglès, etc.). Això no ho diem les JERC. Ho diu el Tribunal Constitucional.

En fi, l'exestudiant de la Ramon Llull, l'Albert Rivera, fa poc va defensar el model educatiu basc. Bé, ell vol viure en una societat dividida per la llengua i pels sentiments. La gent amb seny no volem viure en una Irlanda del Nord.

Joan Blas i Sans
Militant de les JERC de Tarragona

Porrot egin dute.

2006-11-03T00:37:00.000+01:00

Aleshores de clar i català, clar i basc, perquè veurem a partir d’ara la política catalana, amb cert gust a txakoli. I que vol dir “Porrot egin dute”? Doncs que han fracassat, m’explico:

Convergència i Unió

Porten 3 anys fent una política d’oposició a l’estil PP del Congrés dels Diputats, enviant els seus joves (vegis Madí...) a l’escola de formació conservadora FAES, insultant Esquerra pel fet de ser independentistes, fent DVDs contra el tripartit, satanitzant el sobiranisme i dient que Carod no seria un bon cangur perquè a la mínima estaria parlant amb el lladre de la cantonada ha tingut el seu resultat: 2 escons més. Tanta sang al riu per dos diputats.

Sens dubte l’hòstia ha estat forta a Ca Convergent. Artur Mas va dir a RAC1 que esperava treure 56 escons, i al final n’han tret 48. De prepotents i xulesc se’ls podria tractar, ja semblen el típic “macho ibérico”, lliga 1 i conta 3. I parlant de lligar, qui voldrà fer President a Mas després de la guerra bruta dels regionalistes cap a les altres formacions?

Partido Socialista Obrero Español – Federación Catalana

Van enterrar políticament a Maragall, han quedat sotmesos a la voluntat dels socialistes de Madrid, van carregar-se el Tripartit i l’efecte Montilla ha quedat en res. Una cosa que jo deia ha estat certa: la gent que vota al PSOE a Catalunya a les eleccions espanyoles, en unes eleccions catalanes, per molt pedigrí espanyol que tingui el candidat del PSOE-FC, no aniran a votar, les eleccions de Catalunya és una cosa i les de l’Estat espanyol una altra.

Una nit electoral més, al Quarter General dels socialistes de Catalunya el cava tenia un gust amarg. Montilla al final a fet bo a Maragall, i no només en els resultats finals: 37 escons, Montilla 5 escons menys que Maragall, 37 diputats amb hòstia inclosa a Barcelona. L’intent de culpar a Esquerra del fracàs del Tripartit ha fallat. Però com diem els independentistes, aquest era un fracàs planejat per Zapatero i Mas la mateixa nit que van trair la voluntat catalana del 30 de setembre del 2005. Montilla, tu vas utilitzar a Maragall, però en Zapatero i en Mas tan utilitzat a tu... tal faràs, tal trobaràs.

Per avui prou, aquesta setmana faré l’anàlisi profund dels resultats d’Esquerra... però, a que ve el títol en basc d’aquest post? Amb l’entrada de CiUtads... perdo...Lapsus lingue... l’entrada del Partit de la Ciutadania, una Esquerra que ha aguantat el cop, un partit socialista espanyolitzat i una Convergència que mira més a Madrid que no pas a Barcelona, s’inicia, crec jo, la basquitització de la política catalana, però sense violència. I tot això de que ha servit? Miraré de contestar-ho al proper post.

Jordi Molinera Poblet

Secretari d'Imatge i Comunicació de les JERC del Camp

Benvinguts al govern independent de casa vostra.

2006-10-24T02:23:00.000+02:00

Oficialment ja s’ha donat el tret de sortida a la campanya electoral de cara a les properes eleccions de l’1 de novembre, tot i que ja portem ben bé un mes a totes amb la presentació dels programes electorals i fent balanç de la feina feta en els dos anys i mig que vam estar al govern de la Generalitat.

ERC, aquest cop, es presenta a la campanya amb l’experiència del seu pas pel govern de la Generalitat, amb els seus encerts i evidentment amb els errors, prou reconeguts quan ha estat l’hora. Malauradament l’acció de govern d’Esquerra ha estat massa tapada per la caverna mediàtica, que ha aconseguit deslluir la nostra actuació, que tant ha aportat de canvis profunds en la direcció d’una transformació social i nacional del nostre país.

Però malgrat que hagin volgut amagar la nostra acció de govern podem fer balanç amb el cap ben alt del nostre pas pel govern de la Generalitat i corroborar que Esquerra ha assumit les seves responsabilitats de govern i ha encertat en trobar un ampli consens: hem proporcionat 4.500 habitatges de lloguer a joves, hem completat les pensions de viduïtat, s’ha augmentat l’atenció a domicili de persones dependents, hem creat 3.370 noves places residencials per a gent gran, hem iniciat més d’un centenar d’instal·lacions esportives, hem donat resposta a les necessitats de la població femenina amb el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista, hem aconseguit aprovar la llei d’horaris comercials en benefici del petit comerç, hem doblat el pressupost destinat al català i hem contribuït a la seva presència a les institucions europees, hem posat en funcionament 103 nous centres escolars, hem instaurat la sisena hora lectiva gràcies al Pacte Nacional per a l’Educació, hem incorporat 10.400 mestres i professors a les escoles i instituts catalans per tal de millorar l’educació dels infants i joves, hem creat 1.055 aules d’acollida per a la integració de l’alumnat nouvingut, hem augmentat el finançament de les universitats fins arribar als 7.000 euros per alumne de mitjana i hem incrementat en un 50% els recursos destinats als municipis.

És amb aquesta bona acció de govern, demostrada amb la gestió que ERC ha portat a terme, dia rere dia, als ajuntaments, consells comarcals, Diputacions, i amb l’experiència acumulada que podem afrontar el cicle electoral i la nova legislatura, i ens hi presentem tal com som: amb la certesa de ser la garantia de l’esquerra catalana independent, capaç de garantir la no subordinació als partits espanyols i als poders fàctics i econòmics del Principat i els únics capaços d’impulsar unes vertaderes polítiques socials i nacionals per tal d’aconseguir aquella Catalunya del benestar i sobirana que tant anhelem. Només nosaltres som la garantia de progrés, ja que aconseguir una Catalunya lliure passa per assegurar una Catalunya més social i desenvolupada econòmicament. Perquè ser catalanista i d’esquerres va de bracet en les nostres sigles.

Afrontem aquestes eleccions amb la il·lusió renovada i amb el compromís de garantir la transformació social i de fer social el catalanisme, per tal de construir una Catalunya socialment justa i nacionalment lliure. Si voleu podeu entrar en el nostre projecte d’esquerres i catalanista. Benvinguts al govern independent de casa vostra!

Núria Gavarró i Rodríguez

Candidata de les JERC del Camp al Parlament de Catalunya i

Secretària d’organització i finances de les JERC del Camp

Ara toca Esquerra

2006-10-18T23:50:00.000+02:00

S’acosten les eleccions, diumenge s’entra ja definitivament en la campanya electoral, però ja fa dies que els mitjans de comunicació en van plens de declaracions i promeses electorals de tots els partits.

Esquerra i les JERC es presenten a aquestes eleccions en clar símptoma de remuntada. Va arribar els mesos d’estiu quan es tenia que fer el referèndum de l’estatut i tots els partits i mitjans de comunicació van posicionar-se en cotra d’esquerra però nosaltres ferms vam saber aguantar el xàfec i per dignitat vam dir NO.

El resultat no va ser l’esperat, no fa falta que ens enganyem, i fins a cert punt lògic quan observes que els mitjans de comunicació es fiquen d’acord per anar bombardejant cap a un únic sentit.

Passats aquests mesos em anat comprovant com el temps ens està donant la raó i que aquell estatut al qual nosaltres vam dir que es quedava petit i que no solucionaria els problemes dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya s’han començat a veure. Per dir alguns exemples vam veure la crisis de l’aeroport del Prat, on molta gent es va quedar sense vacances per culpa d’una vaga incontrolada i que van trigar més de 12 hores a reaccionar desde Madrid, nosaltres defensàvem tenir la gestió dels ports i aeroports per la senzilla raó que coneixes més la realitat del lloc o no trigues 12 hores a reaccionar davant d’esdeveniments com aquests. També recordo que de l’estatut va caure competències sobre immigració i que durant tot l’estiu la distribució dels immigrants l’ha fet l’estat espanyol sense preguntar si Catalunya estava preparada o no i si tenia tots els mitjans per atendre’ls bé.

Ara, que observem que el temps està donant la raó a esquerra és el moment de fer-los confiança, en el procés de l’estatut ha estat l’únic partit coherent que sempre ha defensat el que el 90% del poble català volia.

Esquerra parla clar, es present arreu dels Països Catalans i mentres altres partits no saben a on volen anar esquerra te un objectiu final clar: La llibertat dels Països Catalans. A les pròximes eleccions superarem les de l’any 2003 i això ja no hi ha qui ho aturi, Esquerra es el partit de referència del jovent entre els 18 i 30 anys, som la generació que farem decantar la balança a Catalunya, cada cop som més i tothom ho sap, i això fa por, però al jovent independentista dels Països Catalans no ens tremolen les cames, ara es el moment d’esquerra, a les eleccions de l’1 de Novembre toca votar a ESQUERRA!!!

Jordi Rofes i Mateu
Militant de les JERC de Reus

Tots amb la selecció!

2006-10-02T23:53:00.000+02:00

En motiu del partit que enfrontarà les seleccions de Catalunya i Euskadi el proper diumenge dia 8 al Camp Nou de Barcelona, diferents seccions locals de les JERC del Camp organitzen autobusos per tal d’assistir a aquest partit.

Aquí us donem la informació necessària per inscriure’s:

Montblanc

Preu: 10€ (només bus)
Sortida: 4 de la tarda a l’estació de bus
Tornada: en acabar el partit
Inscripcions a: 658 78 43 84 (Toni) o 653 88 23 97 (Rosa)

Reus

Preu: 10€ (només bus)
Sortida: 3 de la tarda davant la Fira
Tornada: en acabar el partit
Inscripcions a: 977 34 28 64 (Casal Foment)

Tarragona i Altafulla

Preu: 10€ (només bus)
Sortida Tarragona: 2/4 de 4 de la tarda de la Plaça Imperial Tarraco.
Sortida Altafulla:a a la Benzinera.
Tornada: en acabar el partit
Inscripcions a: 628 75 88 83 (Arnau) o 977 22 19 74 (Casal Rovira i Virgili)

No a aquest POUM

2006-09-28T01:35:00.000+02:00

El PSC-PSOE, amb el suport del PP, ha aprovat un nou pla urbanísitc que convertirà Constantí en una massa de ciment i contaminació, confirmant un fet cada cop més clar: l'ajuntament socialista actua només al servei de les grans empreses, els promotors urbanístics i els especuladors. La gent de Constantí, les seves necessitats i els seus sentiments són ara mateix el menys important.

L'ajuntament pretén fer creure que tots els problemes s'arreglen destruint l'entorn per omplir-nos de contaminació i asfalt. Res més lluny de la realitat. Com que als empresaris els ve de gust, el PSC-PSOE vol requalificar el territori per fer créixer el polígon industrial fins a límits demencials: més pol·lució encara, mentre Constantí ja és el poble amb més càncer del Camp de Tarragona. Si els promotors han comprat terrenys rústics, el PSC-PSOE no té problema en requalificar i construir centenars i centenars d'habitatges, enriquint aquells que ja tenen les butxaques plenes, mentre el preu dels pisos cada cop és més alt. En definitiva, l'ajuntament socialista vol posar en marxa un procés que, si es porta a terme, serà irreversible i convertirà Constantí en una ciutat dormitori, sense personalitat i sense futur.

Les JERC de Constantí no volem que siguin les empreses i els promotors els que manin sobre el nostre ajuntament i els qui decideixin el futur del nostre poble. No volem viure envoltats de ciment, ni volem que s'asfalti tot el nostre terme municipal. No volem que es repeteixin els errors urbanístics del passat. No volem que desaparegui la nostra identitat com a poble, el nostre entorn i el nostre patrimoni natural, cultural i arquitectònic. Les Joventuts d'Esquerra Republicana volem que es gestioni Constantí de manera òptima i coherent. Volem qualitat de vida per a tothom, i un poble que creixi i evolucioni en funció de les necessitats reals de les persones. Volem viure amb benestar i qualitat, i poder gaudir de la natura i el paisatge. El progrés no és destruir l'entorn per omplir-lo de ciment; el progrés és saber créixer mica en mica, en funció de les necessitats de la gent de Constantí, respectant la natura i l'entorn i aconseguint qualitat de vida a partir d'una bona gestió.

Ara és hora que Constantí torni a fer sentir la seva veu! No podem consentir que es faci negoci amb el nostre poble, la seva gent i el seu paisatge. Constantí no és una mercaderia. Salvem el territori i salvem el nostre poble! Tots junts podem aturar aquesta bogeria. Diguem NO a aquest pla urbanístic!!

JERC de Constantí

Jo també vull un Estat propi.

2006-09-04T01:53:00.000+02:00

Si alguna persona llegeix el bloc freqüentment, recordarà que vaig estar a Roma el passat Juny i que vaig poder veure com els romans i romanes sortien al carrer a celebrar la victòria de la seva selecció nacional al Mundial d’Alemanya. Aquell dia, veient centenars de persones, sortint de forma espontània al carrer amb la “tricolore” dirigint-se a Piazza Venezia a celebrar la seva victòria, va mostrar-me com el fet de no tenir un Estat propi, ens prohibeix a molts ciutadans dels Països Catalans d’exaltar-nos per un dia i ser feliços en el conjunt de la nació.

Una mostra d’aquesta felicitat conjunta la varem poder viure molts quan la nostra selecció d’hoquei va guanyar el Mundial B de Macao: plaça Sant Jaume estava a rebentar. Però com diuen els castellans, “una y no más”. A les espanyes ja van veure que provocava el fet de tenir seleccions esportives pròpies, ni que fos les d’hoquei, van veure que ens rebotàvem i ens creiem que podem pintar quelcom en aquest món, prescindint totalment d’ells, és a dir, independitzant-nos.

El fet de no tenir un Estat propi ens prohibeix gaudir d’una sèrie de sentiments que ens fan ser més feliços a gran part de la ciutadania, fet que potser per als d’Iniciativa els ha passat per alt... si, aquells que volien que l’Estatut recollís el dret a la felicitat dels catalans i catalanes. Doncs ves per on, l’Estatut d’ara, a part de dir que no som una nació ni de donar-nos el Prat, tampoc ens deixa ser feliços en el seu conjunt als que estimem a la nació catalana.

Així doncs, ni Estatuts ni hòsties... jo també vull un Estat propi!

Jordi Molinera Poblet

Secretari d'Imatge i Comunicació de les JERC del Camp

Defensem el Baix Gaià!

2006-09-01T18:36:00.000+02:00

Les JERC d’Altafulla s’adhereixen a la manifestació del dia 10 a Torredembarra

El proper dia 10 hi haurà una manifestació a Torredembarra en contra del pla urbanístic Muntanyans II que amenaça aquest ecosistema. La manifestació té el suport de 21 entitats d’arreu del Camp, entre elles, les JERC d’Altafulla. El motiu de l’adhesió dels joves independentistes és, segons el seu portaveu, Jordi Molinera, que “des de les JERC d’Altafulla entem el pla urbanístic Muntanyans II no només com una agressió contra Torredembarra, sinó també com una agressió més al medi ambient del Baix Gaià. El Gorg, el riu Gaià, Muntanyans... són masses els fronts que tenim oberts”.

Així doncs, les JERC d’Altafulla han fet una crida, com les altres 21 entitats adherides a la convocatòria, a participar a la manifestació, que sota el lema “Qui estima la Torre no la destrueix, defensem la terra!”, vol demostrar al Conseller Nadal que al Baix Gaià la ciutadania ja en té prou de tantes agressions a la terra.

La manifestació començarà, el dia 10, a les 7 de la tarda a la Plaça de les Monges de Torredembarra i s’anirà fins a la Plaça de la Vila on hi haurà un recital i l’actor Carles Martínez (Anselmo de “Lo Cartanyà” de TV3) llegirà un manifest unitari de les 21 entitats adherides a la manifestació.

Més informació

De Valls al Parlament!

2006-08-21T23:30:00.000+02:00

S’apropa ja l’1 de novembre, el dia triat per Pasqual Maragall per a les noves eleccions al Parlament del Principat de Catalunya, i les JERC del Camp ja em triat qui serà la nostra representant a les llistes d’Esquerra en representació de les JERC del Camp, la vallenca i Secretaria d’Organització i Finances de les JERC del Camp, Núria Gavarró.

Escollida per la regional del Camp i ratificada al darrer Consell Nacional de les JERC, la vallenca de 24 anys, però nascuda a la Riba (Alt Camp), va entrar a militar a Esquerra i a les JERC l’any 2004. És secretària d’Organització de les JERC de l’Alt Camp i secretària d’Organització i Finances de les JERC a la Federació Regional del Camp. També éss membre de l’executiva local d’Esquerra a Valls com a secretària de la Dona i de l’executiva comarcal d’Esquerra de l’Alt Camp, com a secretària de Política Social.

Tanmateix, és llicenciada en Història per la Universitat Rovira i Virgili (2000-2004), té Màster en Gestió i Difusió de Fonts Arxivístiques i Documentals (2004-2006) i el títol del Curs d’Aptituds Pedagògiques, cursat a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (2003-2004). Actualment treballa com a documentalista a la Fundació Caixa Tarragona i és membre de la Junta de l’Associació de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i sotsdirectora de la revista que edita.

La candidata de les JERC estarà en la setena posició a la llista d’Esquerra per a la província de Tarragona. Ara doncs, és el moment d’anar preparant la campanya electoral i els diferents actes per tal de fer arribar el missatge de l’esquerra nacional a la ciutadania en general i als joves en concret, doncs nosaltres som el futur, però també el present, i això la gent que formem les JERC ho tenim molt en ment.

Les comarques també existeixen!

2006-08-14T15:20:00.000+02:00

Un altre estiu i es torna a repetir el mateix problema de cada any, les infraestructures del Camp és queden petites i és col·lapsen totes al mínim accident. Les comarques del Camp, segona àrea metropolitana en importància del Principat, són un dels motors econòmics més important del Principat tant pel turisme com per l’industria, i en canvi no s’inverteix el que caldria en infraestructures.

Estem en època estival, i els hotels de la Costa Daurada tornen a estar plens de turistes i les carreteres estan al límit de la seva capacitat, els embussos son constants, els trens no donen l’abast i l’aeroport de Reus s’està quedant petit per moments. Des del Govern de la Generalitat s’hauria d’estudiar més la realitat econòmica del Camp, totes les seves infraestructures i fer-hi una inversió considerable. En cas contrari, pot ser que ens ofeguem i la manca d’infraestructures faci caure l’economia de la regió de forma considerable. El tercer carril de l’autopista AP7, la millora del transport públic que millori la comunicació entre les principals poblacions del Camp,i la inversió en altres vies molt importants de la regió com la carretera de Reus a Montblanc, (qualificada com a punt negre pel Servei Català del Trànsit) han de ser una prioritat pel Govern de la Generalitat.

Les grans inversions recauen molt sovint a l’àrea metropolitana de Barcelona, i quan un parla amb gent que hi viu en aquella zona, sembla ser que no hi hagi vida fora de la capital catalana. Aquesta política s’ha de canviar, no pot ser que les comarques estiguem tant oblidades i ja no només la regió del Camp, ni han d’altres regions que estan en una pitjor situació com poden ser les Terres de l’Ebre i l’alt Pirineu. Barcelona es la capital de Catalunya, i les comarques no serien el que són sinó fos per Barcelona, però Barcelona no seria el que fos sinó tingués el suport i el treball de totes les comarques del principat.

Malauradament l’estatut retallat ens continua lligant a Madrid de manera que són part responsable (i per partida doble) del dèficit d’infraestructures de la nostra regió. A més de la manca d’inversió des del govern de l’Estat no s’han donat solució als problemes estructurals de dèficit fiscal de Catalunya anihilant part de la capacitat inversora en el nostre benestar.

Per això esperem, ara que s’acosten eleccions, que el pròxim govern tingui el color que tingui pensi molt més quan faci els pressupostos d’infraestructures en tot el principat perquè sinó les regions poden perdre pes econòmic. Tanmateix caldrà seguir treballant per acabar amb el dèficit fiscal i l’oblit del govern central envers les infraestructures necessàries a casa nostra. I ara per ara, i després del resultat de la retallada estatutària aquest camí només condueix cap a la independència,

Jordi Rofes i Mateu
Militant de les JERC de Reus

No són més que engrunes.

2006-08-11T15:50:00.000+02:00

Ahir en Maragall va tornar a fer de les seves i l’ha dita més que grossa, quan ha afirmat que amb l’aplicació del nou Estatut, que per cert entra en vigor a partir d’avui mateix, es deixa per a l'Estat espanyol un paper "pràcticament residual" al Principat. Lluny del significat de les seves paraules i del que ell busqués fent aquest tipus de declaracions, la meva ment es va posar a pensar amb la quantitat de mentides que se’ns vol imposar sense cap tipus de remordiment, jugant amb el nostre futur com a poble, amb paraules que són paper mullat, però també jugant amb el nostre avenir com a persones.

Al nostre president m’agradaria preguntar-li tantes coses que segurament acabaríem en una discussió sense sortida. Està clar que no tenim la mateixa visió de Catalunya, del que ha de ser el nostre país i de cap a on hem de caminar. Dóna la sensació que amb aquest Estatut ja haguem conclòs un llarg periple que tot just, precisament, acabem d’iniciar. I està clar que no serà gens fàcil. De moment amb aquest Estatut no es crema cap etapa en el procés de construcció nacional, simplement, si se’n pot dir així, se n’inicia, tímidament una, que haurem de veure cap a on tendirà. El que està clar és que les necessitats d’autogovern del nostre país encara no s’han solucionat.

Si Catalunya és una de les nacions europees sense estat amb més autogovern, tal com diu Maragall, què en podem dir del concert econòmic basc? I de la capacitat que tenen els escocesos de tenir representació directa a la Unió Europea? I de les seleccions esportives d’Irlanda del Nord que poden competir oficialment a nivell internacional? Tots els exemples anteriors tenen una característica en comú: també són nacions europees sense estat, com Catalunya. I ara ve la pregunta, pot gaudir Catalunya de tot plegat?

A més avui llegeixo al diari que els catalans dediquen gairebé el 35% de la seva renda per la compra d’un habitatge, un percentatge que duplica el que existeix a Extremadura, quan allí s’hi destina tan sols el 18,6% de la seva renda. Tot plegat contradiu les paraules de Maragall. Si presumim de ser un país amb capacitat d’autogovern, un país normalitzat on els seus habitants, al cap i a la fi, tinguin una bona qualitat de vida, comencem per assegurar-los un accés a l’habitatge de forma digna. Mai podrem ser un país nacionalment lliure si no comencem per ser un país socialment just, i això, companys i companyes, està en una capacitat d’autogovern que ens pugui garantir tot plegat. A partir d’això jutgeu quina és la situació real en el govern de Catalunya. No són més que engrunes.

Núria Gavarró i Rodríguez

Candidata de les JERC del Camp al Parlament de Catalunya i

Secretària d’organització i finances de les JERC del Camp

Ecologisme (?) pronuclear

2006-07-27T23:12:00.000+02:00

Fa un temps, i encara persisteix, aquesta nova onada pronuclear que s’estén per Europa. Per “salvar-nos” dels efectes devastadors del Canvi Global, diuen, l’única solució és apostar decididament, altre cop, per les centrals nuclears. Al costat del lobby nuclear, temorós de perdre el negoci que durant anys els hem mantingut amb diner públic( una nuclear mai seria viable sense inversió estatal), canten les bondats de l’urani un seguit ”d’ecologistes” que fins al moment s’hi havia mostrat en contra. I tot embolcallat d’un pragmatisme sensat que, com tota sensatesa tan pregonada, només és covardia. La covardia dels que, per una banda, veuen com el negoci els podria fer aigües, i dels altres que, sabent-se ja vells i cansats, abandonen la lluita i volen entrar a les pàgines de la Història com els nous ecologistes moderns, responsables.

Simplifiquen el debat energètic en una malèvola dicotomia: nuclears o combustibles fòssils. Llavors, faran bandera del compliment dels acords de Kyoto, de la desestabilització mundial que suposa el mercat dels combustibles fòssils, i, creient-nos ja anul·lats mentalment, vendran l’energia nuclear com la solució definitiva. I així, perillosament, comencen a fer-se pas a països com Anglaterra que ha aprovat una planificació energètica basada en noves centrals nuclears. Si entrem en el seu joc, no hi ha res a fer.

És per tot això que cal apostar decididament per un altra via, basada en la potenciació decidida de les energies renovables. Ha de ser un procés decidit i progressiu; inicialment substituint l’energia nuclear per centrals tèrmiques de baixa potència apropades als llocs de consum, combinada amb la instal·lació de centres de producció basats en energies renovables. I, el més important, una forta inversió estatal en la investigació de millora del rendiment de l’aprofitament de les energies renovables. Perquè, a la llarga, aquesta inversió sortirà molt més barata que el que suposaria la gestió de nous residus nuclears, i el desmantellament d’aquestes plantes. A més, si inversions colossals com l’experiment nuclear ITER es destinessin a les renovables, les millores en aquest camp serien més que notables. De fet, països com Alemanya ja ho estan fent, i per aquests devots del pragmatisme, res millor que exemples reals per desmuntar el seu model anacrònic.

Als nostres Països la primera onada nuclear ens va agafar de ple( Cofrents, les dos d’Ascó, i les dos de Vandellòs). Ara, seguint la tendència mundial, tornen les veus que reclamen acabar amb la moratòria de construcció de noves centrals nuclears. Caldrà estar amatents i evitar que ens tornin a hipotecar el futur. De moment, avui rebem els fruits de la primera; un magatzem temporal de residus nuclears( desmuntada, en bona part gràcies a les JERC, la candidatura de Vandellòs, ara és a Tivissa i a Mora la Nova on caldrà lluitar per evitar aquest monstre).

Els que militem a les JERC vàrem nàixer mentre Txernòbil encara fumejava, o poc abans d’aquell desastre. Amb la memòria recent ben fresca, cal defensar l’ús de les energies renovables com a únic canvi real. Ara ens toca a nosaltres( tots aquells que apostem per un model energètic diferent del seu) escriure la Història. Els pronuclears ja l’han escrita. Malauradament, pels segles dels segles...

Arnau Sabaté Gil

Secretari de Medi Ambient de les JERC del Camp

Enveja sana

2006-07-01T01:44:00.000+02:00

Ahir vaig arribar de Roma, una ciutat que m’agrada, malgrat que sovint passejant-hi arribis a pensa que estat a Catalunya, per la semblança mediterrània. Però una cosa que tenim que ens diferencia és el fet de ser quelcom en aquest món, m’explico. Dilluns a la tarda, mentre estava a la parada de bus de la Basílica de Sant Giovanni, mirant el caòtic tràfic de la zona, tots els conductors van començar a pitjar els seus clàxons. Una estona abans havia parlat amb un dels policies que vigilava l’entrada de la Basílica, i portava una radio a la mà: com mig país estava escoltant l’Itàlia – Austràlia.

Al moment vaig entendre que el so dels clàxons volien dir que Itàlia s’havia classificat. En pocs minuts van aparèixer molt cotxes i motos amb grans banderes italianes i moltes colles d’amics amb la “tricolore” i cantant ves a saber quins himnes. En aquell moment vaig tenir un gran sentiment d’enveja, de la sana, però enveja malgrat tot. Tota aquella gent podia celebrar la victòria de l’equip que representa la seva nació. La gent que estimem i creiem en la nació catalana tenim prohibit poder emocionar-nos, ja sigui en esdeveniments com un Mundial de futbol o uns Jocs Olímpics. Som molts els que ens agrada l’esport però que quan arriben les grans competicions entre nacions, no podem cridar consignes en favor de la nostra selecció nacional, doncs ens la prohibeixen.

Jo al veure aquella gent, molta de la meva edat, em van venir ganes de comprar una bandera italiana, anar a Piazza Venezia i unir-me a aquella festa que hi havia celebrant la victòria italiana. Volia ser membre d’una nació amb Estat propi, en aquell moment vaig adonar-me de la lacra que representa Espanya per a els Països Catalans, són el tap que evita fer-nos veure al món.

També voldria dir-vos que el propietari de l’apartament que varem llogar quan va preguntar-nos de quin lloc érem, jo vaig dir que de Catalunya “non spagnolo!”... dimecres, per problemes amb la factura varem tornar a parlar amb ell i aquest va trucar als de la agencia. Em va fer gracia el fet de que ell va presentar-nos al de l’agencia com “Sono catalani, non spagnolo, che prende l'offesa!” (Són catalans, no espanyols, que s’ofenen!) mentre m’aixecava el dit polze en signe d’aprovació...

Sono catalani, non spagnolo!

Jordi Molinera Poblet, Secretari d'Imatge i Comunicació de les JERC del Camp

Arriben les Barraques!

2006-06-21T00:35:00.000+02:00

JERC-Reus un altre any presents a les Barraques de Festa Major

Arriben les Barraques de Reus de Festa Major, del 22 al 25 de juny, on les JERC de Reus i són presents com cada any difonent el missatge del Jovent Independentista, per la Independència i el Socialisme dels Països Catalans. Oferint begudes comercials, de la terra, entrepans freds i calents; i material de la nostra organització. A més es faran sortejos d’abonaments per la nova edició de l’Acampada Jove. Tot sempre acompanyat dels concerts en directe, de grups com Whiskyn’s, Baeturia, Sociedad Alcohólica, Elèctrica Drama, Ariel Santamaría, Che Sudaca… entre d’altres, i la bona música present en la nostra barraca sense parar. Us animem a que veniu a les Barraques de Reus i a gaudir de la Barraca del Jovent Independentista Ganxet.

Més informació al web: http://www.barraques.org/

Comunicat JERC del Camp

2006-06-19T23:55:00.000+02:00

La permanent regional de les JERC del Camp entén el suport rotund al trencament que han donant les JERC de Constantí arran dels últims esdeveniments ocorreguts al poble.

Des de la federació regional de JERC del Camp volem manifestar tot el nostre suport a la secció local de les JERC de Constantí, ara que han tret el seu vot de confiança al pacte, entre PSC i ERC, que ha governat Constantí fins ara. Les JERC del Camp sabem que les JERC de Constantí van estar al costat d’ERC des del començament del pacte, donant-los suport en tot moment i ara entenem que hagin tret el seu vot de confiança arran dels últims esdeveniments succeïts a Constantí, d’entre els quals l’aprovació de venta d’uns terrenys a propietat de l’ajuntament al conveni urbanístic UA-2 de Rabassols, n’ha estat el desencadenant.

Les JERC del Camp estan convençudes de la bona feina que ha portat a terme la secció local de les JERC de Constantí, treballant en tot moment per tirar endavant aquest pacte, i donant suport a la regidora Antònia Martorell amb l’àrea de festes i joventut, on han fet una ingent feina altruista pel municipi. A més les JERC de Constantí s’han sabut posicionar davant els problemes que han aparegut al poble, tot prenent les decisions que han cregut més oportunes.

En aquest sentit els animem a continuar amb la tasca desenvolupada fins ara i a seguir prenent la iniciativa en activitats culturals pel municipi, com la Caminada Popular o la Festa de Maig, que tant d’èxit van tenir.

Tal com deia la campanya dels seus companys d’ERC a les passades municipals, cal seguir il·lusionant-se per Constantí! Des de les JERC del Camp teniu tot el suport.

Permanent Regional de les JERC del Camp

Sigues valent, digues NO!

2006-06-14T00:42:00.000+02:00

Ens acostem al 18 de Juny, dia en que tots els catalans i catalanes d’arreu del país tindran l’opció d’expressar-se i donar la seva opinió sobre el nou estatut. Els polítics que, per motius partidistes, han pactat múltiples retallades d’aquest estatut, ara ens diuen que sinó votem SI ens quedarem sense res, i tindrem l’estatut del 1979.

Crec que ja ha arribat l’hora de ser valents i de dir les coses pel seu nom. Esquerra i les JERC van recolzar i recolzen l’estatut del 30 de setembre i no volem cap retallada amb aquell estatut que va ser aprovat pel gairebé 90% del parlament català.

I ara ha arribat el moment de dir prou! Prou a les retallades! Prou als insults que ens han anat arribant durant tot aquest temps des de tots els punts de l’estat espanyol! Prou a dèficit fiscal! Per tot això diem NO. Aquest estatut es l’instrument que tindrem pels pròxims 25 anys, i creiem que no es un instrument vàlid perquè ja des d’ara, no soluciona els problemes que tenim.

Els tres eixos principals que tenia l’estatut: Nació, competències, i finançament han estat, com diu el senyor Guerra “cepillados del estatuto”.

Ara toca dir prou i anar a votar NO a aquest estatut, nosaltres volem l’estatut del 30 de setembre i es per això que per dignitat i amb valentia tot el poble català el pròxim 18 de Juny ha de dir NO a aquest estatut. No em de tenir por, perquè si guanya el NO, no ens quedarem amb el del 1979, el que passarà es que el dia 19 de Juny, Esquerra i les JERC tornaran a reclamar el que el 90% de la població catalana vol, que es l’estatut del 30 de setembre, un estatut digne nacionalment, un estatut potent pel que fa en competències i un estatut just financerament. El pròxim 18 de juny sigues valent, per dignitat vota NO.

Jordi Rofes i Mateu
Militant de les JERC de Reus

El Nàstic i la mobilització popular

2006-06-12T22:52:00.000+02:00

Fa uns dies hem viscut una mostra del que s’anomena fervor popular. Abans que res, i perquè quedi clar, felicito al Nàstic per aquest ascens i per a estar entre els millors equips de futbol.

A partir d’aquí, dir que em xoca moltíssim que per un tema de relativa importància (o molta importància sentimental) hi hagi aquestes grans mobilitzacions, fins i tot amb una increïble despesa de diner públic. En canvi, per temes realment importants, que realment ens afecten i que d’ells dependrà que visquem millor o no els propers anys, la gent ni tan sols s’immuta, sinó al contrari, queda molt bé en certs ambients dir la famosa frase: “jo passo”.

Doncs, a tota aquesta gent que és capaç de moure cel i terra per un equip de futbol i no s’interessa per a res en temes polítics, cal que sàpiga que de l’estatut en depenen de forma directa coses tant importants com la promoció de l’esport de base, la possibilitat de tenir més i millors esportistes al nostre país, per a poder tenir, no 2 o 3 clubs de futbol a 1a, sinó molts més equips de 1a en tots els esports, i tot això a partir de la promoció dels jugadors d’aquí, a partir del suport als clubs, a partir de poder-nos gestionar nosaltres els diners, a partir d’un finançament just i equitatiu per a nosaltres i també per a la resta de l’estat.

Només si volem tot això cal mobilitzar-nos, igual o més que s’ha fet amb el Nàstic, i deixar clar a tothom que els catalans no acceptem que es decideixi per a nosaltres. És per tot això que el dia 18 hem de votar NO, perquè en 2 anys puguem negociar un altre estatut, que sens dubte serà molt millor que aquest, ja que sabran que no ens conformem amb un estatut de 2a regional.

Gerard Baiget i Dolcet

Militant d’Esquerra i de les JERC de Reus.

Comunicat JERC de Reus

2006-06-10T00:24:00.000+02:00

Arran de les acusacions de CiU a les JERC pels fets ocorreguts durant la manifestació unitària del passat dia 3 de juny, convocada per la Plataforma Diguem No, volem deixar clars els següents punts:

1- Que la participació dels militants de les JERC a la manifestació va ser totalment pacífica.

2- Que cap militant de les JERC va causar cap desperfecte a la seu de Convergència abans, durant ni després de la concentració.

3- Que les denúncies que hem rebut per part de CiU per les pintades a la seva seu són totalment infundades i tendencioses amb l’objectiu de danyar la nostra imatge pública i desacreditar la campanya Diguem No del qual som membres entre altres col·lectius del Camp.

4- Que esperem que CiU es disculpi públicament de les seves acusacions com pública va ser la seva denuncia.

5- Que no descartem prendre mesures legals per aclarir els fets i netejar la nostra imatge per via judicial si aquestes disculpes no arriben.

La Secció Local de les JERC de Reus.

El perquè de tot plegat

2006-06-08T02:38:00.000+02:00

Mitjançant aquesta carta, la secció local de les JERC de Tarragona volem donar resposta a un retret que sovint es fa a Esquerra i a les seves joventuts pel que fa al sentit del seu vot respecte el referèndum del 18-J i és la “suposada” manca d’arguments a favor del “no”. En aquest sentit, s’arriba a afirmar que aquesta posició és la simple conseqüència d’un partit amb polítics immadurs i sense lideratge, d’una rebequeria, d’un atac de gelosia, d’un “no” per dir “no”, etc.

Doncs bé, nosaltres, com és lògic, no podem estar pas d’acord amb aquests arguments i, per això, en llancem uns altres per a la reflexió de tots i totes:

1r.) Esquerra ja va fer importants renúncies abans del 30 de setembre. No oblidem que som un partit independentista que només pot admetre com a definitiu un marc jurídic en què es reconegui el dret a l’autodeterminació del poble català. Els estats espanyol i francès estan obligats a reconèixer-nos-el perquè han signat la Carta de Nacions Unides, els Pactes Internacionals de drets civils i polítics i de drets econòmics, socials i culturals, que explícitament reconeixen el dret a l’autodeterminació a tot poble i que, per la seva naturalesa obligatòria per a tots els estats, està per damunt de qualsevulla constitució. Doncs bé, nosaltres vam renunciar a curt termini en aquest objectiu i vam jugar la carta autonomista, pensant, ingènuament, que els demés partits serien capaços de defensar amb coratge l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya.

2n.) A principis d’enguany, no ho oblidem, hi van haver les amenaces del General Mena condicionant l’exèrcit espanyol, un cop més, com ja havia passat el 1931 i el 1978, el procés autonomista.

3r.) L’Estatut que anirem a votar és la conseqüència immediata i directa del pacte entre Mas i Zapatero. És a dir, mentre Alfonso Guerra el “cepillaba”, dues persones que no representaven, per si soles, ni cap parlament, ni cap comissió constitucional, decidien el destí d’un país sencer.

4t.) La retallada és manifestament clamorosa i humiliant: es treu de l’articulat la consideració de Catalunya com a nació, s’és incapàs d’obligar als jutges entendre el català per a exercir a la nostra terra (ja que, segons paraules del President del Tribunal Suprem, no és una llengua útil), ens donen menys competències de les que demanàvem i necessitem, el finançament (malgrat millorar tèbiament) no canvia de principis...

5è.) Pel que fa al Títol de drets i deures, s’ha de dir als ecosocialistes que en són els màxims defensors, sembla, que és pur paper mullat. No tindrà mai cap valor legal. El Tribunal Constitucional, via article 149.1.1 (que garanteix la igualtat de drets i deures de tots els espanyols), ho té molt fàcil per titllar-lo d’inconstitucional o de negar-li tota eficàcia pràctica. En aquesta línia, serà aquesta instància jurisdiccional qui farà la darrera retallada encara després del referèndum (si acaba guanyant el “sí”, és clar) i no només pel que hem esmentat del títol I.

En definitiva, és molt fàcil dir en algú que no té arguments. Creiem, però, que amb aquesta carta hem demostrat el desencertats que estaven els qui ho deien de nosaltres.

JERC-Tarragona

Diari de Campanya: Dia 3

2006-06-06T02:19:00.000+02:00

No, no he tingut dia 2 de campanya, per dos motius: no tenia res programat i tenia el sopar de fi de curs, sopar en que se'm va atorgar el premi a “Millor cul de La Falange”... amb això podreu suposar que no tinc ni bon cul (estic primet, tu...) i que no sóc de La Falange. Pel simple fet de que no tingues un “Dia 2” de campanya, no penseu que no em va afectar: el “sopar” va allargar-se fins a dos quarts de set del mati, hora en que vaig posar-me a dormir, que no adormir-me, que això ja va portar-me feina. Això va provocar que durant el "Dia 3" de campanya jo anés força cansat...

Doncs així, al llevar-me a les 12 del migdia, ja estava en el meu “Dia 3” de campanya, que bàsicament consistia en assistir a la manifestació que va organitzar la plataforma Diguem No! (on les JERC hi som presents). Cap a les 7 de la tarda vaig quedar amb en Jordi a la plaça de les oques, un cop allà ens vam trobar amb companys de les JERC de Tivissa i de Montblanc, vam anar al Casal Foment a buscar samarretes i xapes pel NO a l’Estatut i després ens varem dirigir a la Plaça del Mercadal, on hi havia la resta de companys de les JERC i membres d’altres organitzacions polítiques, socials i culturals d’arreu del Camp.

Jo diria que en total érem unes 150 persones, i el nostre bloc (format per gent d’Esquerra i les JERC) una trentena. A més, la manifestació anava animada amb una xaranga que no parava de tocar ritmes i mentrestant els de les JERC cridàvem diferents càntics. A l’arribar davant de la seu de CyU, diferents joves (no militants de les JERC) van llençar uns gots plens de pintura roja a la façana de la Caserna dels botiflers de CyU (això ens ha portat problemes a les JERC, mireu el vídeo)i van fer petar una traca com si estiguéssim ja per Sant Joan. He d’aclarir que abans de que succeís això, la gent d’Esquerra va anar al Casal Foment. Acte seguit, la resta de la manifestació va dirigir-se cap a una plaça on hi havia la Caserna dels altres botiflers, els del PSC, on es va llegir un manifest. Així doncs, va donar-se per clos l’acte.

Teòricament jo havia d’anar al concert de la nit en motiu del 15º aniversari del Casal Despertaferro de Reus, però tenia una son que em moria i li vaig vendre la meva entrada a un company de les JERC de Montblanc, varem anar a la seu per pillar cartells, xapes i samarretes i jo i en Joan Blas ens varem dirigir a l’estació de tren, jo per tornar a Altafulla i en Joan per anar a Tarragona a celebrar l’ascens a Primera Divisió del Nastic. Jo va ser sopar i anar a dormir...

Jordi Molinera Poblet, Secretari d'Imatge i Comunicació de les JERC del Camp

Ens hi juguem molt.

2006-06-04T21:24:00.000+02:00

Hem viscut setmanes decisives per al present i futur del nostre país. Ja fa uns quants dies que vam iniciar la campanya pel referèndum de l’Estatut, un camí que encara ens esguarda una setmana més fins al decisiu 18 de juny, en la qual hem de lluitar més que mai. Ara és el moment de fer-nos més forts, de combatre amb ànsia pels nostres anhels com a poble i com a país, de construir un present i un futur just per a Catalunya, en definitiva de dir NO a un Estatut que ens hipotecarà vint-i-cinc anys més.

Com bé va dir l’Ovidi Montllor, “ja no ens alimenten molles, ara volem el pa sencer”. Ja s’ha acabat la política de “peix al cove”. No podem consentir un Estatut desnaturalitzat. És el moment de dir, amb valentia, un sí a l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya el 30 de setembre passat amb l’acord del 90% de la Cambra. No podem afluixar, per respecte a tota la gent que va sortir al carrer el 18 de febrer a Barcelona, i aprovar un Estatut en què Catalunya no tingui un reconeixement nacional explícit, sense el blindatge de competències ni un finançament just.

Hem de ser valents. Per nosaltres, pels nostres fills, per un present i un futur que poden ser molt millors. Està clar que com a independentistes que som mai ens podrem conformar amb un Estatut, nosaltres volem una Constitució per al nostre poble, però de moment, en aquest camí obligat que hem de fer, cal que passem per diverses etapes. El dia 18 de juny es pot cremar una nova etapa en el procés de construcció nacional si aconseguim entre tots donar una lliçó als que es pensen que el poble callarà. Ara tenim l’oportunitat de parlar i fer-ho amb veu clara. Arribats a aquest punt ja només depèn de nosaltres el futur del nostre poble.

Núria Gavarró i Rodríguez, Secretaria d'Organització i Finances de les JERC del Camp.

Ja arriba l'Acampada!

2006-06-01T00:06:00.000+02:00

Ja tenim en marxa tots els punts de venda de l’Acampada Jove 2006 a la regió del Camp, enguany hem intentat millorar-los per a que els tingueu molt més a l’abast. Els punts de venda que hem escollit són:

Reus: Bar Carrasclet i Bar Absis

Tarragona: Llum 65

Montblanc: Pub EPD

Valls: Discos Gong

Afanyeu-vos a comprar el vostre abonament anticipat abans del 10 de juny!!! (Preu abonament anticipat 40€. Preu normal 50€). Properament informarem del bus que muntarem per portar-vos i tornar-vos a Sant Celoni per a que no us hagueu de preocupar de res més que divertir-vos, gaudir dels concerts, de la festa i dels actes polítics i lúdics que organitzarem.

Les JERC de Camp volem agrair la col·laboració de tots els punts de venda.

Volem més que aquest Estatut.

2006-05-29T01:14:00.000+02:00

En uns dies com els que estem vivint, on hi ha territoris que aconsegueixen la llibertat, després de molt patiment, moltes morts i finalment tenen un desenllaç, que a mi i a molts altres ciutadans ens agradaria per la nostra nació i per totes aquells pobles que tenen les mateixes reivindicacions, que és tindré sobirania per viure lliurament i amb representació internacional pròpia; i d’altres que també estaven en un conflicte armat i poc democràtic, però per la remo que es pot apreciar, sembla que es podria anar per bon camí; Catalunya es veu en un procés de devaluació nacional, amb un Estatut pactat a la Moncloa, per dos personatges i una sèrie de partits amb un principi comú que és l’interès d’aconseguir el poder, a qualsevol preu; ja que després ja se’l cobraran.

A diferència de Montenegro, que va celebrar un Referèndum per decidir el seu futur, i que finalment han aconseguit la seva llibertar com a poble independent; la nostra nació tindrà una consulta a la societat civil sobre si volem un text que no reconeix com el que som i serem, i a més un finançament insuficient per avançar de forma progressiva cap un país que pugues desenvolupar totes les seves competències, aconseguint un bon model del benestar, que satisfés les necessitats de la població. Però tot el que anomenat, resta en un projecte que se li ha tret tota mena de importància i només ha quedat un únic partit que pensa i defensa el bon treball, que va fer el màxim òrgan de representació dels catalans. I ara ens demanen que votem a favor d’aquest engany, que segurament tindrà més retallades i a comparació d’altres reformes estatutàries, la nostra serà de les menys ambicioses. Hem de pensar que el procés de diàleg i de pau basc, no serà sense cap contrapartida; ja que el cap de l’executiu espanyol, farà el que sigui per què el terrorisme cessi definitivament i ficar-se aquesta medalla. A més un finançament millor no el podran aconseguir, per què ja el tenen, però el reconeixement com a nació i la possible representació dintre de la Unió Europea per defensar els seus interessos, serien molts possibles.

En definitiva, els catalans hem de manifestar que ja n’hi ha prou d’acceptar mitges tintes, ara hem de dir NO per què Catalunya mereix més, i si no ens podem entendre amb els polítics que creien una Espanya més plural, i que vist el resultat era més mentida que veritat; ja sabem quina és la solució, que és la mateixa que han exercit els ciutadans de Montenegro i que tants pobles volem i aconseguirem, i es diu INDEPENDÈNCIA.

Carles Caparrós, portaveu de les JERC de Reus.

Anem a buscar el bus.

2006-05-27T14:21:00.000+02:00

Llegeixo a la premsa que 13 municipis del Camp no tenen cap mena de transport públic. També llegeixo un seguit de dades d’un estudi que demostra la greu situació de les comarques del Camp i d’altres indrets del país pel que fa al transport públic.

Aquests són els municipis en que MAI hi arriba un bus o un tren de servei públic, però n’hi ha moltíssims més (la majoria) on potser n’hi arriba 1 o 2 a la setmana, o amb sort, 1 o 2 al dia. Ja em direu qui es pot permetre no agafar el cotxe en aquestes condicions.

Les empreses i els responsables del transport públic argumenten la no rendibilitat d’ampliar aquests serveis. MENTIDA! Tal i com estan definits ara, evidentment, no ho són de rendibles, però augmentant moltíssim les freqüències, la qualitat i rapidesa del transport, racionalitzant les rutes, plantejant un sistema pràctic per a que la gent sàpiga els recorreguts i horaris en tot moment sense haver de buscar el número de telèfon de l’empresa, o haver de fer una recerca per a saber si a tal municipi s’hi pot arribar amb transport públic i com (a vegades arriba a ser una recerca digna dels millors agents secrets). Sovint, fins i tot costa descobrir el recorregut que fa o, on es pot agafar o on ens deixarà. Fins i tot sembla que l’objectiu principal de les empreses que exploten aquest servei sigui aconseguir fer una fallida com més aviat millor, en comptes de millorar cada dia i augmentar clients (o passatgers).

Sembla que aquesta tardor tindrem una primera prova de la integració tarifària al Camp, amb el servei urbà de Reus i Tarragona i l’interurbà entre les dues capitals. Perfecte! Quants anys fa que l’esperem?

I, si ho comparem amb el servei dels voltants de Barcelona.... sense comentaris. Després, alguns s’omplen la boca de transport públic, ús de la bicicleta, etc... com l’hem d’usar si no hi ha carrils per a la bici? Si no hi ha transport? Potser és que aquesta gent (de debò) no ha sortit mai d’allà on arriba el metro, els ferrocarrils catalans o les rodalies de RENFE.

Recentment, des del Consell Social de la universitat varem encarregar un estudi sobre l’accés i mobilitat als campus de la URV. En aquest estudi sortiren coses que fa ja anys que anem denunciant des de diferents àmbits. Ara toca, i em consta que algunes coses s’estan fent, que des de l’equip rectoral de la URV es defensin aquests plantejaments allà on toqui. A veure si ens en sortim. Igualment, des del Govern s’estan realitzant diverses accions en compliment del Pacte del Tinell, ja era hora!

A tall d’anècdota, fa poc vaig tenir la sort de viure uns mesos a Nicaragua. Aquella és una societat totalment desorganitzada, amb uns serveis públics patètics, si és que hi són, amb una xarxa de carreteres pràcticament inexistent i que per a arribar a la majoria d’indrets s’ha de fer per pistes forestals. Doncs, us en faríeu creus, la xarxa d’autobusos de servei públic arriba a tot arreu, fins al poblet més amagat al bosc i amb una freqüència que ja voldrien moltes ciutats de Catalunya, llàstima que els autobusos siguin de tercera mà i que de tant en tant s’espatllin.

En resum: en servei públic encara ens comparem amb països del tercer món i no amb països europeus.

Gerard Baiget i Dolcet

Representant dels estudiants de la URV en diferents organismes.

Militant d’Esquerra i de les JERC de Reus.

Ho va dir el Senyor Mas.

2006-05-26T01:30:00.000+02:00

Molts polítics van als programes de ràdio valents, perquè saben que el seu discurs se l’emportarà el vent i que al cap d’uns mesos ningú se’n recordarà, però això ara ja no és així i aquí transcric literalment part del discurs del Senyor Mas abans del famós pacte amb en ZP en un programa de l’Antoni Bassas.

Primera perla:

“Catalunya i les forces polítiques catalanes si realment volen sortir d’aquesta negociació amb la cara alta i amb els deures fets necessiten tenir clar que hi ha coses que no es poden cedir perquè a vegades és millor no cedir i quedar-nos com estem i buscar altres vies per millorar que no pas claudicar en una negociació que si claudiquem ens penjarem una hipoteca a sobre del país que difícilment la podrem pagar.” Té raó, no podem dir SÍ i hipotecar el nostre futur.

Segona estrofa:

"Si es treu nació de l’articulat i es posa al preàmbul es pot votar si a l’estatut? Què hi diu Mas? Que no. És irrenunciable si en aquest moment tenim un estatut que fa 26 anys que el tenim i estem apostant per un altre que probablement durarà uns altres 25 o 26 anys i ens quedem exactament igual com estàvem o fins i tot en alguns sentits una mica pitjor segons quina expressió s’hi posi, per què l’estem fent aleshores l’estatut, ens estem autoenganyant, estem fent trampes al solitari.” El terme nació surt al preàmbul disfressat d’una manera que insulta el poble català.

Tercer, el finançament:

“Després n’hi ha una altra que és fonamental que és el finançament” i no acceptava el 50% de la recaptació dels impostos que els oferia en Manuel Chávez,. President d’Andalusia. Ara en canvi, diu que ha aconseguit un gran finançament.

Quart, la valentia perduda:

“A proposta meva es refrenda aquesta opció de que si les coses no van bé estem disposats a dir que no. Sortim de la reunió, on la majoria dels partits catalans diem el mateix, poques hores després el partit del Senyor Maragall fa marxa enrera en el tema de l’Agència Tributaria. Vostè creu que això és seriós? Vostè creu que això és estar a l’alçada de les circumstàncies? Doncs no.” On para ara l’Agència tributària?

Cinquè, l’Amenaça Fantasma:

“Nosaltres sempre hem dit des de CiU que primer per negociar bé s’ha d’estar disposat a retirar el projecte i a dir que no perquè sinó estàs absolutament entregat al teu interlocutor, et prenen la mida i a partir d’aquí no hi ha res a negociar perquè et colen tots els gols. Per tant hem d’estar disposats a dir que no, i nosaltres ho estem.” Encara són a temps de fer-ho.

Sisè, en això sí que estem d’acord:

“Si això acaba amb un sí, amb totes les renúncies del món sé qui hi perd i qui hi perd som nosaltres, com a poble, com a país, hi perd Catalunya.”

Per tot això i molt més, el senyor Mas demanava a tots els Catalans que s’estimin Catalunya que votin no el pròxim 18 de juny, no sé quins interessos ocults li fan dir el contrari ara, però com molt bé deia qui hi perd som nosaltres com a poble, hi perd Catalunya.

Carles Serralta i Pellisé, militant de les JERC de Reus.

NOTA: Tot el text entre cometes i cursiva està tret d’Una entrevista feta pel Senyor Artur Mas en un Matí de Catalunya Ràdio.

Benvinguts!

2006-05-26T01:05:00.000+02:00

Benvinguts al bloc de les JERC del Camp, JIC (Jovent Independentista del Camp). En aquest bloc hi trobareu noticies sobre la nostra organització i articles d’opinió escrits per aquelles i aquells que formem part de les JERC al Camp.

En aquest espai d’opinió podreu comentar els escrits que hi posem, votar a les enquestes o accedir als blocs personals de diferents membres de les JERC o d’altres organitzacions.

Així doncs, esperem que participeu en aquest espai i que en gaudiu.