Cap a la llibertat!

S’ha fet ja el tret de sortida per les eleccions municipals del pròxim mes de maig.

Esquerra arribarà més forta que mai en aquestes noves eleccions. En aquestes últimes del parlament el mes optimista ens pronosticava 19 diputats i finalment n’hem tret 21 però amb un valor afegit, i es que el militant i simpatitzant d’esquerra sap que el vot ens l’hem guanyat un a un amb xerrades i conversant amb la gent. La fórmula d’esquerra t’escolta ha funcionat i em pogut tombar totes les enquestes que auguraven el gran desastre per ERC.

Ara la gent es prepara per l’assalt massiu de regidors i alcaldes als municipis d’arreu dels Països Catalans on hi presentarem més de 700 llistes i tot indica que traurem els millors resultats d’esquerra des de la recuperació de la democràcia.

Ara és hora d’arremangar-se, ara toca treballar aquest mig any que queda i una prova molt palpable de l’il·lusió que te el militant d’esquerra es les més de 600 persones que van anar a l’ultima escola de formació a la ciutat del repòs on es va explicar com fer una bona campanya electoral i dels mitjans dels que disposem.

Per aconseguir la llibertat del nostre país s’ha de començar per baix de tot i s’han de tenir representants a totes les viles, pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans, i aconseguir escampar aquesta remor que se sent, que cada cop som més encara que alguns no els agradi. Així doncs, us engresco i animo a tots els militants a fer una bona campanya electoral que segur que amb una bona feina sortiran uns bons resultats i a tots aquells simpatitzants que heu entrat en aquest bloc i us agradaria fer alguna cosa doncs no ho dubteu, aneu a la secció local, o casal d’esquerra del vostre poble o ciutat i afegeix-t’hi, entre tots el proper mes de maig farem una passa més cap a la llibertat!!!

Jordi Rofes i Mateu
Militant de les JERC de Reus

Un poble en moviment!

Un cop més l´Ajuntament de Salou i la regidoria de Cultura ens ha decepcionat. Fa uns dies vaig rebre a la bústia de casa la nova programació del TAS i la sorpresa em va arribar nomès veure que la majoria dels actes que es realitzen són en castellà amb l´execpció, és clar, dels espectacles infantils. De nou ens trobem que la llengua catalana pateix una clara discriminació; però fins quan haurem d´aguantar aquesta situació?

Un clar exemple n´és el grup teatral Dagoll Dagom, que tot i ser un referent teatral de la cultura del nostre país, no entenem el fet de què per una vegada que ve a Salou, faci el seu espectacle en castellà, ja que totes les seves actuacions arreu dels Països Catalans han sigut sempre en llengua catalana. I és en aquest fet on mostrem el nostre rebuig. Cal dir també que les obres d´adults són en castellà i, en canvi, les obres dels més menuts són en català. Però la jovent ens preguntem: perquè hi ha aquesta distinció? Quin problema hi ha? Potser es troba en què a la gent gran li fa vergonya adaptar-se a la nostra cultura o simplement l´Ajuntament no ha tingut mai la molèstia d´oferir espectacles en català. A més d´això, també volem fer referència al fet de què la jovent no ens senitm representats. Us preguntareu..perquè? Doncs perquè no hi ha cap activitat per a a nosaltres, totes les que hi ha són per a adults o per a nens petits a partir dels 3 anys. I clar, un noi de 14 o de 18 anys no anirà a veure la Sarsuela per molt bé que estigui. Bé, tan sols demanem que se´ns tingui més en compte perquè també vivim a Salou i tenim el dret de gaudir del teatre en la nostra llengua, el català.

D´altra banda, però seguint el fil cultural, reivindiquem des de la jovent independentista que això no nomès passa en l´àmbit teatral, sinò també en les festes. Durant molts anys s´han celebrat numerosos actes festius amb concerts i activitats d´estiu i d´hivern . Però tornem al mateix problema de sempre. I la jovent què? A més de les activitats del casal jove que són molt interessants, fa falta que en els concerts hi hagi una participació de grups catalans. Ens sembla molt bé que vinguin cantants de parla castellana perquè també creen ambient festiu per a tots aquells que els hi agrada, però tot i això, creiem que si vinguèssin grups dels Països Catalans, Salou continuaria tenint el sentiment catalanista que tant l´identifica.

En conclusió, des de la jovent independentista defensem la llibertat d´ús de la llengua catalana axí com també el respecte a la seva cultura i esperem que L´ajuntament de Salou i concretament la regidoria de Cultura també ho pensi. Com que la jovent mai ens rendim, seguirem fent ressò a aquestes propostes.

Natàlia Armengol

Militant de les JERC de Reus

Gent de CiU, reflexioneu.

Portem uns dies, des de el moment que van acabar les eleccions, que CiU no para de carregar una i altra vegada contra el tripartit. Se’ls hi hauria de recordar que la Generalitat no es propietat de cap partit per més temps que un s’hi hagi passat.

La gent de CiU hauria de començar a reflexionar quin es el motiu perquè s’hagi quedat sol sense poder pactar amb cap altre. Primer van intentar fer una sociovergència (el pacte que volia la immensa majoria de gent de l’Estat espanyol i l’alta burgesia catalana) i Montilla, conscient de que podria ser la tomba del PSC va declinar aquesta opció.

Més tard, el Sr. Mas en veure que no podia pactar amb el PSC va anar a buscar el segon plat es a dir la gent d’esquerra, CiU sempre s’ha pensat que la gent d’esquerra es com aquell germà petit que podia fer el que volguessin amb ells i que sempre li diríem si a tot. Però aquest germà petit s’ha fet gran i ja no hi ha ningú que decideix per ell i esquerra va optar per tornar a reeditar el tripartit ara anomenat Entesa.

Ho va fer per diverses raons entre d’altres per no partir Catalunya entre nacionalistes catalans i espanyols, cosa molt perillosa, també va triar tripartit perquè no era possible aplicar polítiques socials pactant amb CiU ja que per aquests les polítiques socials brillen per la seva absència.

Amb tot això se li hauria d’afegir el plantejament que CiU va fer de les eleccions que era el següent: o CiU o tripartit, una campanya dura, ratllant el límit del que és moralment acceptable com per exemple el famós DVD que van fer o insistir dia si i dia també en l’origen del candidat socialista que al no ser nascut al Principat creien que no hauria de ser president del país, d’això últim se’n diu racisme!.

I el poble català va parlar i va parlar clar i català, va triar l’Entesa. Ara la gent de l’Entesa té molta més experiència, i també són conscients que no tindran cap altra oportunitat i que no poden fallar, ara toca fer-ho bé. L’objectiu d’Esquerra és molt clar, és tenir un país socialment més just i nacionalment més lliure!!

Jordi Rofes i Mateu
Militant de les JERC de Reus

"Libertad, Libertad!"

No hi ha llibertat a Catalunya? Per les consignes que clamaven els militants de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía la nit de Tots Sants sembla que no. Per ells, en paraules del seu líder, l'Albert Rivera, a Catalunya, entre altres coses, se sanciona els establiments que no retolen en català i es nega el dret dels pares i les mares que els seus fills tinguin un ensenyament en castellà. Són paraules molt gruixudes i, el que és pitjor, molt perilloses, perquè, com s'ha dit, una mentida repetida cent vegades acaba sent una veritat. Anem a pams, però.

A Catalunya se sanciona per no retolar en català? No. Per desgràcia, no. Així de clar. L'administració no fa la feina que li pertoca. En efecte, malgrat ser la llengua pròpia i cooficial d'acord amb la Constitució i l'antic i nou Estatut; malgrat que aquestes dues normes exigeixen als poders públics una política activa per equiparar-lo al castellà; malgrat que al Principat ja és una llengua d'ús minoritari, els catalanoparlants contínuament són discriminats en els seus drets lingüístics, sent, a la pràctica, ciutadans espanyols de segona. A molts establiments de roba, d'oci, de restauració no es retola, ni s'anuncia en català i, el que és pitjor, comença a ser inquietant que molt del personal que hi treballa no l'entengui. Més desesperant és la situació que es viu als jutjats o a les comissaries, on s'incompleix l'obligació legal dels funcionaris d'entendre (i atendre) en qualsevulla de les llengües cooficials. Això sense parlar de les agressions i amenaces periòdiques, que no surten mai als mitjans, que es donen a mans de grupuscles d'extrema dreta a persones de parla catalana (hi ha un racisme anticatalà preocupant).

Pel que fa a l'educació, el dret dels pares que els seus fills tinguin l'ensenyament en castellà no existeix com a tal. La Constitució proclama, pensant en les creences religioses o ètiques, el dret dels pares que els seus fills rebin una educació d'acord amb els seus valors morals, no d'acord amb la seva llengua. Això és important assenyalar-ho perquè el Tribunal Constitucional (espanyol) en totes les seves sentències, referents a les lleis de normalització lingüística que hi han anat havent, deixa ben clar que el que mana la llei és que la canalla quan acabi l'ensenyament obligatori domini el català i el castellà.

Per això, el model d'immersió lingüística catalana és plenament constitucional, perquè simplement és l'únic mitjà possible que hi ha per tal que els nens i les nenes de Catalunya dominin en sortir de l'etapa educativa les dues llengües, ja que el català es troba en una situació clara de desigualtat (mitjans de comunicació majoritàriament en castellà, barris sencers castellanoparlants, la major part del cinema i la música en castellà o anglès, etc.). Això no ho diem les JERC. Ho diu el Tribunal Constitucional.

En fi, l'exestudiant de la Ramon Llull, l'Albert Rivera, fa poc va defensar el model educatiu basc. Bé, ell vol viure en una societat dividida per la llengua i pels sentiments. La gent amb seny no volem viure en una Irlanda del Nord.

Joan Blas i Sans
Militant de les JERC de Tarragona

Porrot egin dute.

Aleshores de clar i català, clar i basc, perquè veurem a partir d’ara la política catalana, amb cert gust a txakoli. I que vol dir “Porrot egin dute”? Doncs que han fracassat, m’explico:

Convergència i Unió

Porten 3 anys fent una política d’oposició a l’estil PP del Congrés dels Diputats, enviant els seus joves (vegis Madí...) a l’escola de formació conservadora FAES, insultant Esquerra pel fet de ser independentistes, fent DVDs contra el tripartit, satanitzant el sobiranisme i dient que Carod no seria un bon cangur perquè a la mínima estaria parlant amb el lladre de la cantonada ha tingut el seu resultat: 2 escons més. Tanta sang al riu per dos diputats.

Sens dubte l’hòstia ha estat forta a Ca Convergent. Artur Mas va dir a RAC1 que esperava treure 56 escons, i al final n’han tret 48. De prepotents i xulesc se’ls podria tractar, ja semblen el típic “macho ibérico”, lliga 1 i conta 3. I parlant de lligar, qui voldrà fer President a Mas després de la guerra bruta dels regionalistes cap a les altres formacions?

Partido Socialista Obrero Español – Federación Catalana

Van enterrar políticament a Maragall, han quedat sotmesos a la voluntat dels socialistes de Madrid, van carregar-se el Tripartit i l’efecte Montilla ha quedat en res. Una cosa que jo deia ha estat certa: la gent que vota al PSOE a Catalunya a les eleccions espanyoles, en unes eleccions catalanes, per molt pedigrí espanyol que tingui el candidat del PSOE-FC, no aniran a votar, les eleccions de Catalunya és una cosa i les de l’Estat espanyol una altra.

Una nit electoral més, al Quarter General dels socialistes de Catalunya el cava tenia un gust amarg. Montilla al final a fet bo a Maragall, i no només en els resultats finals: 37 escons, Montilla 5 escons menys que Maragall, 37 diputats amb hòstia inclosa a Barcelona. L’intent de culpar a Esquerra del fracàs del Tripartit ha fallat. Però com diem els independentistes, aquest era un fracàs planejat per Zapatero i Mas la mateixa nit que van trair la voluntat catalana del 30 de setembre del 2005. Montilla, tu vas utilitzar a Maragall, però en Zapatero i en Mas tan utilitzat a tu... tal faràs, tal trobaràs.

Per avui prou, aquesta setmana faré l’anàlisi profund dels resultats d’Esquerra... però, a que ve el títol en basc d’aquest post? Amb l’entrada de CiUtads... perdo...Lapsus lingue... l’entrada del Partit de la Ciutadania, una Esquerra que ha aguantat el cop, un partit socialista espanyolitzat i una Convergència que mira més a Madrid que no pas a Barcelona, s’inicia, crec jo, la basquitització de la política catalana, però sense violència. I tot això de que ha servit? Miraré de contestar-ho al proper post.

Jordi Molinera Poblet

Secretari d'Imatge i Comunicació de les JERC del Camp

Benvinguts al govern independent de casa vostra.

Oficialment ja s’ha donat el tret de sortida a la campanya electoral de cara a les properes eleccions de l’1 de novembre, tot i que ja portem ben bé un mes a totes amb la presentació dels programes electorals i fent balanç de la feina feta en els dos anys i mig que vam estar al govern de la Generalitat.

ERC, aquest cop, es presenta a la campanya amb l’experiència del seu pas pel govern de la Generalitat, amb els seus encerts i evidentment amb els errors, prou reconeguts quan ha estat l’hora. Malauradament l’acció de govern d’Esquerra ha estat massa tapada per la caverna mediàtica, que ha aconseguit deslluir la nostra actuació, que tant ha aportat de canvis profunds en la direcció d’una transformació social i nacional del nostre país.

Però malgrat que hagin volgut amagar la nostra acció de govern podem fer balanç amb el cap ben alt del nostre pas pel govern de la Generalitat i corroborar que Esquerra ha assumit les seves responsabilitats de govern i ha encertat en trobar un ampli consens: hem proporcionat 4.500 habitatges de lloguer a joves, hem completat les pensions de viduïtat, s’ha augmentat l’atenció a domicili de persones dependents, hem creat 3.370 noves places residencials per a gent gran, hem iniciat més d’un centenar d’instal·lacions esportives, hem donat resposta a les necessitats de la població femenina amb el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista, hem aconseguit aprovar la llei d’horaris comercials en benefici del petit comerç, hem doblat el pressupost destinat al català i hem contribuït a la seva presència a les institucions europees, hem posat en funcionament 103 nous centres escolars, hem instaurat la sisena hora lectiva gràcies al Pacte Nacional per a l’Educació, hem incorporat 10.400 mestres i professors a les escoles i instituts catalans per tal de millorar l’educació dels infants i joves, hem creat 1.055 aules d’acollida per a la integració de l’alumnat nouvingut, hem augmentat el finançament de les universitats fins arribar als 7.000 euros per alumne de mitjana i hem incrementat en un 50% els recursos destinats als municipis.

És amb aquesta bona acció de govern, demostrada amb la gestió que ERC ha portat a terme, dia rere dia, als ajuntaments, consells comarcals, Diputacions, i amb l’experiència acumulada que podem afrontar el cicle electoral i la nova legislatura, i ens hi presentem tal com som: amb la certesa de ser la garantia de l’esquerra catalana independent, capaç de garantir la no subordinació als partits espanyols i als poders fàctics i econòmics del Principat i els únics capaços d’impulsar unes vertaderes polítiques socials i nacionals per tal d’aconseguir aquella Catalunya del benestar i sobirana que tant anhelem. Només nosaltres som la garantia de progrés, ja que aconseguir una Catalunya lliure passa per assegurar una Catalunya més social i desenvolupada econòmicament. Perquè ser catalanista i d’esquerres va de bracet en les nostres sigles.

Afrontem aquestes eleccions amb la il·lusió renovada i amb el compromís de garantir la transformació social i de fer social el catalanisme, per tal de construir una Catalunya socialment justa i nacionalment lliure. Si voleu podeu entrar en el nostre projecte d’esquerres i catalanista. Benvinguts al govern independent de casa vostra!

Núria Gavarró i Rodríguez

Candidata de les JERC del Camp al Parlament de Catalunya i

Secretària d’organització i finances de les JERC del Camp

Ara toca Esquerra

S’acosten les eleccions, diumenge s’entra ja definitivament en la campanya electoral, però ja fa dies que els mitjans de comunicació en van plens de declaracions i promeses electorals de tots els partits.

Esquerra i les JERC es presenten a aquestes eleccions en clar símptoma de remuntada. Va arribar els mesos d’estiu quan es tenia que fer el referèndum de l’estatut i tots els partits i mitjans de comunicació van posicionar-se en cotra d’esquerra però nosaltres ferms vam saber aguantar el xàfec i per dignitat vam dir NO.

El resultat no va ser l’esperat, no fa falta que ens enganyem, i fins a cert punt lògic quan observes que els mitjans de comunicació es fiquen d’acord per anar bombardejant cap a un únic sentit.

Passats aquests mesos em anat comprovant com el temps ens està donant la raó i que aquell estatut al qual nosaltres vam dir que es quedava petit i que no solucionaria els problemes dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya s’han començat a veure. Per dir alguns exemples vam veure la crisis de l’aeroport del Prat, on molta gent es va quedar sense vacances per culpa d’una vaga incontrolada i que van trigar més de 12 hores a reaccionar desde Madrid, nosaltres defensàvem tenir la gestió dels ports i aeroports per la senzilla raó que coneixes més la realitat del lloc o no trigues 12 hores a reaccionar davant d’esdeveniments com aquests. També recordo que de l’estatut va caure competències sobre immigració i que durant tot l’estiu la distribució dels immigrants l’ha fet l’estat espanyol sense preguntar si Catalunya estava preparada o no i si tenia tots els mitjans per atendre’ls bé.

Ara, que observem que el temps està donant la raó a esquerra és el moment de fer-los confiança, en el procés de l’estatut ha estat l’únic partit coherent que sempre ha defensat el que el 90% del poble català volia.

Esquerra parla clar, es present arreu dels Països Catalans i mentres altres partits no saben a on volen anar esquerra te un objectiu final clar: La llibertat dels Països Catalans. A les pròximes eleccions superarem les de l’any 2003 i això ja no hi ha qui ho aturi, Esquerra es el partit de referència del jovent entre els 18 i 30 anys, som la generació que farem decantar la balança a Catalunya, cada cop som més i tothom ho sap, i això fa por, però al jovent independentista dels Països Catalans no ens tremolen les cames, ara es el moment d’esquerra, a les eleccions de l’1 de Novembre toca votar a ESQUERRA!!!

Jordi Rofes i Mateu
Militant de les JERC de Reus